Image for post
Image for post

En el nostre sistema de partits, les passades eleccions municipals i autonòmiques van suposar la confirmació del canvi cap a un model amb cada vegada més opcions. Partits com Podem i Ciutadans, que ja havien entrat amb força als anteriors comicis, es varen confirmar i l’aparició de VOX suposà un nou afegit al llistat de partits amb representació a les Illes. En l’àmbit local, aquesta realitat encara és més extrema en aquells municipis que gaudeixen de candidatures municipals pròpies, com és el cas de Llucmajor.

El municipi del sud de Mallorca ha passat de tenir sis partits amb representació al consistori, a tenir-ne nou. Al PSIB i al PP, amb cinc regidors cada un, els segueixen fins a set partits que compten amb un o dos representants. La teoria ens diu que un sistema amb molta fragmentació millora en representativitat, i així és en el cas de Llucmajor, on trobem tots els partits amb representació al Parlament Balear (de Mallorca) i dues formacions locals que acumulen prop d’un 15% dels sufragis. …

Image for post
Image for post

Als darrers anys, una de les tesis més esteses a l’estudi territorial de la balear major afirma que “Tot el territori de les Illes és susceptible de ser explotat per l’activitat turístic-immobiliària”. I és que l’avenç d’aquest model cal veure’l com un procés, en aquest cas molt ràpid i que està capgirant les dinàmiques de molts municipis d’interior.

La figura següent parla per si mateixa. Tots els municipis que no tenen vorera amb la mar han gairebé duplicat les seves places turístiques (legals) als darrers quinze anys, amb la diferència que els nous agroturismes, hotels d’interior i hotels rurals s’estenen difusos a l’espai, ocupant grans extensions de terreny a diferència de com ho fan a la costa. …

El passat any 2020 ha estat, pràcticament sense cap dubte, l’any de la comunicació política. I no és que la resta d’anys la comunicació en aquest àmbit fos menys important, però potser per primera vegada en molt de temps, els ciutadans hem estat pendents no només del que ens deien, sinó de com ens ho deien.

L’evolució de la pandèmia ha estat també l’evolució de la comunicació i, pels spin doctors o aquells qui estudien la comunicació política, aquest ha estat l’any de l’encert/error. …

Image for post
Image for post

De totes les xarxes socials que tenim a l’abast, podem afirmar amb rotunditat que Twitter és la més política. Ens referim a que és aquella en la que més missatge amb contingut polític explícit trobem. A més, tots els partits i candidats, comencen per aquesta plataforma a l’hora de fer difusió del seu discurs, sent eina clau a per articular una campanya política. Com a mostra d’això trobem l’acció de partits com Ciutadans i Podem que han desenvolupat part de la seva estratègia comunicativa a Twitter.

La relació d’aquesta xarxa amb la política es deu a diversos factors: per un costat, el seu disseny és el que més afavoreix la creació de virals. També es la més utilitzada per un públic influent. A més, té una estructura que facilita l’anàlisi dels missatges i com ha estat el públic que s’ha fixat en la teva piulada. Per últim i més important, està molt centrada en la comunicació entre usuaris i permet intercanviar opinions de forma molt simple. …

Image for post
Image for post
Central elèctrica de Maó

El sistema eléctrico Balear, a simple vista, no presenta grandes diferencias a la hora de compararlo con otros sistemas insulares: fuerte dependencia de centrales térmicas, gran variabilidad de consumo a lo largo del año y poca generación de energía a través de fuentes renovables, entre otros aspectos. Sin embargo, las singularidades que presenta su infraestructura le otorgan la capacidad de ser un sistema eficiente, fiable y competitivo en el mercado eléctrico.

Previo a agosto de 2012, el sistema eléctrico Balear estaba constituido por dos sistemas aislados: el de Mallorca-Menorca e Ibiza-Formentera. Bajo estas condiciones, el sistema era frágil en términos de calidad y seguridad de la generación y consumo energéticos, pero es a partir de entonces cuando finaliza la instalación y la puesta en marcha de un cable submarino que une la península con Mallorca. Este cable (que realmente son 3, dos de potencia y uno de retorno), de 237 km de largo, entrega energía eléctrica con una potencia de 400 MW (megavatios) a una tensión nominal de alta tensión de ±250 kV (kilovoltios) de corriente continua (HVDC por sus siglas en inglés). El proyecto de la puesta en marcha de esta interconexión fue llevado a cabo por Red Eléctrica de España (REE), el operador del sistema eléctrico español, bajo el nombre de proyecto Rómulo, con un coste de 450 millones de euros y una complejidad técnica asombrosa. …

Image for post
Image for post
Foto de PP Balears

L’oposició al Parlament de les Illes Balears s’ha dividit en dos blocs: “soft” i “hard”. Partit Popular i Vox al primer bloc, i Ciudadanos i El Pi al segon. Dos estils molts diferents de fer oposició, amb un to molt més constructiu pels segons. Per la seva banda, MÉS per Menorca ha tingut un rol peculiar marcant distàncies amb l’equip de govern. Aquí va una breu anàlisi d’aquests partits a l’any 2020:

PP

Les situacions de crisi sempre són molt complicades de gestionar per les diferents formacions polítiques, però especialment per les que es troben a l’oposició. PP balear i PP estatal comparteixen moltes coses, entre elles que són el principal partit de l’oposició. En l’àmbit comunicatiu es tracta d’una posició certament incòmoda. Cal ser crític per tal de fer oposició i que el govern no et marqui l’agenda mediàtica. Al mateix temps ha de ser percebut com una força que suma i no dificulta les solucions en un context difícil. …

Image for post
Image for post
Foto extreta de https://www.eltemps.cat/article/7657/el-govern-del-pacte-de-bellver

A tall introductori

L’any 2020 no ha estat fàcil per ningú i tots tenim moltes ganes de deixar-lo enrere, inclosos els nostres polítics. Tot i que la valoració general no és bona, els partits polítics han afrontat de diverses formes la qüestió i, pel context, alguns n’han sortit perjudicats mentre que altres hi han tret profit.

La literatura especialitzada ens diu que en situacions de crisis sanitàries, la població tendeix a concentrar-se al voltant dels governs que es mostren com lideratges forts. Precisament hem vist com les enquestes afavoreixen els partits tradicionals, que es perceben com els millors gestors o amb més experiència. També, sorprèn com aquestes pròpies dades ens indiquen que els blocs electorals, d’esquerra i dreta, no s’han mogut i el sentit del vot és de les variables més explicatives respecte a la valoració de la gestió de la Covid. …

Image for post
Image for post
Primera vacunada a les Illes Balears

De la mateixa manera que tots els medicaments, ********* pot produir efectes adversos, encara que no totes les persones els pateixin.

Trastorns generals: reacciones al·lèrgiques que oscil·len entre una simple erupció cutània o una urticària i shock anafilàctic.

Trastorns de l’estomac i l’intestí: nivells augmentats d’enzims al fetge, hepatotoxicitat i icterícia.

Trastorns del metabolisme i de la nutrició: hipoglucèmia.

Trastorns de la sang i el sistema limfàtic: reducció de plaquetes en sang, disminució de glòbuls blancs en sang i anèmia hemolítica.

Trastorns vasculars: hipotensió.

Trastorns del ronyó: piúria estèril.”

En primer lloc, i abans d’entrar en matèria, cal aclarir alguns conceptes sobre nomenclatura. En aquests moments, tothom ha emprat els termes “coronavirus” o “covid” com a sinònims i, en moltes ocasions, per referir-se específicament al virus que tots i totes coneixem. Si bé en un entorn col·loquial no hi ha cap problema en aquest ús, crec que causa moltes confusions a l’hora de parlar d’aquesta pandèmia en termes més específics, confusions que intentaré esclarir. …

Image for post
Image for post

La Gran Recessió suposà l’embrió de molts de canvis arreu, especialment a la majoria de sistemes de partits occidentals. Les polítiques d’austeritat i la gestió de la crisi econòmica, sumats als constants casos de corrupció protagonitzats pels dos partits predominants (PP i PSOE) varen generar certa desafecció política i malestar ciutadà envers tals partits. Una de les conseqüències a mitjà termini fou l’aparició de competidors electorals que varen aparèixer a l’esquerra (Podemos) i al centredreta (Ciudadanos). Tal com hem vist, Podemos i Ciudadanos s’han consolidat al sistema de partits i, a més, acumulant percentatges de vots importants.

Si ens centram en la dreta, podem observar que l’hegemonia de la qual ha gaudit el PP en aquest espai va desaparèixer l’any 2015, on els seus vots es varen veure reduïts en gairebé 20 punts. En aquest sentit, l’aparició de Ciudadanos i més tard la de Vox, no ha permès al PP recuperar aquell espai del qual sempre s’havien sentit “amos i senyors”. El mapa en qüestió s’ha reproduït a la majoria de parlaments autonòmics, el balear inclòs, on a més hi hem d’afegir El Pi en aquest espai de competició. Per tant, ens queda un espai molt fragmentat. …

Image for post
Image for post
Foto extreta del mitjà “El Temps”: https://www.eltemps.cat/article/10937/loportunitat-de-les-esquerres-nacionals

La setmana passada MÉS per Mallorca va anunciar que començarà un procés de negociació i els tràmits legals necessaris per tractar de constituir un partit d’àmbit estatal amb la resta de forces d’esquerres i nacionalistes. Així doncs, s’entén que es tracta d’una coalició preelectoral per a concórrer a les eleccions fóra de l’àmbit territorial on MÉS té implantació. Aquesta és una idea molt innovadora i, com totes les coalicions, té efectes tant positius com negatius si realitzam una mirada des de la ciència política. Els beneficiaria una coalició preelectoral amb la resta de partits nacionalistes d’àmbit no estatal (PANE) per aconseguir representació al Congreso? …

About

Passes Perdudes

Portal d’anàlisi política a les Illes Balears 🏝️📃

Get the Medium app

A button that says 'Download on the App Store', and if clicked it will lead you to the iOS App store
A button that says 'Get it on, Google Play', and if clicked it will lead you to the Google Play store