La (Des)Igualtat a les Illes Balears. Conversa amb Rosa Cursach, Directora Insular d’Igualtat i Diversitat del Consell de Mallorca
Que l’extrema dreta espanyola negui l’existència de la violència de gènere com a tal i defensi que la igualtat entre homes i dones ja és efectiva avui dia no és cap novetat, però en les darreres setmanes també s’han sumat a fer declaracions d’aquesta índole altres partits de la dreta. A Passes Perdudes sempre hem fet ressò, per mitjà de diferents articles, de les desigualtats que pateixen les dones en diferents àmbits: al mercat laboral, a l’espai polític, a les festes populars, etc. Una vegada més, i front aquest discurs que minimitza les desigualtats i les violències vers les dones, aquest article pretén fer un esbós de la situació balear en termes d’igualtat, a la mateixa vegada que intenta conèixer -i donar a conèixer- les polítiques públiques que es porten a terme des de la Direcció Insular d’Igualtat i Diversitat del Consell de Mallorca, conversant amb la seva directora Rosa Cursach.
Les desigualtats que suporten les dones i que les situen en una situació de desavantatge vers els homes són quelcom estructural, com també ho són les diferents violències que pateixen. Per començar, la “Macroenquesta de Violència Contra la Dona, 2019”, realitzada per la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, exposa dades molt significatives: un 57,3% de les dones de 16 anys o més ha patit algun tipus de violència pel fet de ser dona. La violència física ascendeix al 21,5% de les dones, i la sexual al 13,7%. L’assetjament sexual, per altre costat, també suma fins a un 40,4% de les dones, que puja fins al 60,5% entre les dones de 16 a 24 anys. Al nostre territori, l’Observatori Social de les Illes Balears, format per un equip investigador de la UIB, recull dades d’aquest tipus per tenir-ne una noció més concreta: durant l’any 2019, a Balears, es van produir 1.297 trucades al telèfon 016, el servei d’atenció a totes les formes de violència de gènere contra les dones. Durant l’any 2020, aquesta xifra va ascendir a 1.587 trucades, coincidint amb el confinament per la pandèmia de la Covid-19. Per altra banda, les Illes Balears és una de les comunitats autònomes amb major taxa de dones que pateixen violència de gènere, i acumula des de l’any 2015 un total de 14 víctimes mortals de violència de gènere.
Seguint amb altres desigualtats, l’Observatori del Treball de les Illes Balears presenta el mes de març de 2022 l’informe “Dona i mercat de treball a les Illes Balears”. Recull indicadors com que 3 de 4 treballadors a temps parcial són dones, pel fet que els treballs de cures no remunerats recauen sobre les primeres, i les dones presenten menys ocupabilitat que els homes. També hi ha una major incidència dels ERTO entre el col·lectiu femení, corresponent sobretot a les treballadores del sector turístic, en el qual els llocs de feina feminitzats es caracteritzen per la precarietat. L’INE també afegeix que les dones treballen diàriament 96 minuts més que els homes a casa, suposant gairebé una hora i mitja de temps en detriment del temps dedicat l’espai personal i professional de les dones. L’any 2015, a l’Estat espanyol, les dones dediquen menys hores que els homes a la feina remunerada, i en dediquen més que ells en les feines sense remunerar, fet que les situa en una pitjor posició dins el mercat de treball, amb totes les conseqüències que això comporta. A les Illes Balears (2021), el 85,2% de les treballadores de la llar són dones, enfront del 14,8% dels homes. Finalment, l’any 2020 el salari mitjà anual dels homes balears se situava als 19.722 €, mentre que el de les dones sobre el 16.939 €, la qual cosa suposa uns 200 € mensuals si ho calculam en 14 pagues.
Les desigualtats i violències de gènere que afecten la meitat de la població illenca, entren a l’agenda política balear a principis de segle XXI, amb la corresponent intervenció institucional. Hem tengut l’oportunitat de conversar amb Rosa Cursach, directora Insular d’Igualtat i Diversitats del Consell de Mallorca, per conèixer quines tasques es porten a terme i quines polítiques són les que es dissenyen i s’implementen.
Quines són les competències del Consell Insular de Mallorca en matèria d’igualtat i quina relació té amb l’Institut Balear de la Dona?
Des del 2019 es van materialitzar les competències en matèria d’igualtat, ja que la reforma de l’Estatut de 2007 recull que les competències de gènere i dona seran dels Consells Insulars. Va ser l’any 2019 que es van transferir a través del Decret de Transferències: tots els serveis d’atenció de víctimes de violència de gènere i la competència a l’Illa de Mallorca de promoure les polítiques d’igualtat, sobretot a l’àmbit municipal. En aquest sentit, l’Institut Balear de la Dona conserva la coordinació dels diferents Consells, a banda de mantenir un servei d’atenció telefònica 24 hores per casos de violència de gènere, a totes les Illes.
Quines són les principals línies de treball que seguiu?
Cal partir del marc en el qual ens trobam: l’any 2016 neix la Llei d’Igualtat de les Illes Balears, que és el marc que ens guia les diferents polítiques a dur endavant, i a l’escala estatal s’havia posat en marxa l’any 2018 el que és el Pacte d’Estat Contra les Violències de Gènere. Per una banda hi ha una dotació econòmica important i també es revisen una sèrie de qüestions: si la condició de violència masclista se’t reconeix únicament en cas de sentència judicial o si aquest reconeixement pot venir per part de serveis especialitzats de caràcter social a efectes de poder accedir a diferents tipus d’ajudes. A grans trets, podem classificar les polítiques que duem a terme en 3 grans grups: violència de gènere, polítiques d’igualtat i àmbit laboral.
Començant per la línia de treball sobre violència de gènere, en què feu feina?
El Consell presta el servei d’atenció a dones víctimes: té el Centre d’Informació de la Dona (CID), un centre especialitzat amb atenció social a dones víctimes de violència, i que també presta assessorament a professionals que ho puguin requerir, ja siguin treballadores socials municipals, altres entitats, etc. El telèfon del CID és 971 598 205. També comptam amb una assessoria jurídica, que no presta atenció lletrada, sinó que s’assessora jurídicament tant en qüestions de violència de gènere com amb altres qüestions, per exemple una separació o una qüestió laboral. Seguint amb el servei d’atenció, també hi ha el d’atenció psicològica per dones víctimes de violència de gènere. En aquest moment tenim tres programes: un per violència de gènere per dones que han estat agredides en l’àmbit de la parella i exparella, un altre per agressions sexuals, especialitzat en el procés terapèutic posterior, i finalment un altre programa especialitzat en l’atenció a adolescents i joves. Per aquesta última línia hi ha un telèfon (WhatsApp) per poder-hi accedir directament, que és el 639 620 000.
Un altre servei és el servei d’acollida i recursos residencials: tenim una casa d’acollida a la Part Forana per dones que no tenen una determinada xarxa sociofamiliar o que degut a la perillositat del seu cas necessiten estar a un lloc que l’agressor no pugui localitzar. Aquesta casa d’acollida funciona les 24 hores, amb atenció 24 hores. Després tenim un altre projecte, que vam posar en marxa durant el confinament per descongestionar la casa d’acollida i per preparar-nos davant un possible augment de casos de violència de gènere en moments que necessitaves immediatament poder oferir una alternativa a la dona que patia violència on estava confinada. Es tracta d’apartaments unifamiliars, on les dones poden viure amb els seus fills. Aquest servei no té un acompanyament 24 hores perquè són dones més autònomes, sinó que l’acompanyament que es presta és extern, no en convivència. En aquests apartaments no només s’acullen dones víctimes de violència a l’àmbit de la parella sinó que també hi pot haver algun cas de dones que estaven en situació de prostitució i que requereix un habitatge, entre altres.
I a l’àmbit de les polítiques d’igualtat?
-Hi ha tot el que és la visibilització de la dona dins els diferents entorns (dins l’àmbit de la cultura, dins l’àmbit de la política, a les festes…,). Es fa molta feina conjuntament i en col·laboració amb els ajuntaments. S’impulsen i s’assessoren els Ajuntaments en la creació dels plans d’igualtat de cada un. En aquest sentit, el Consell ha anat traient diferents línies de subvencions perquè els ajuntaments poguessin posar en marxa els plans d’igualtat. Per altra banda, hi ha l’Escola Genèrica: es va fundar l’any 2009 i s’ofereix formació als ajuntaments en forma de tallers, que poden anar encaminats a l’apoderament de la dona, a projectes de prevenció de les violències, etc. L’any passat vàrem crear pels ajuntaments l’Escola de Polítiques Públiques Feministes. El primer curs el vam fer l’any passat, i anava sobretot dirigit a regidors i regidores que estan fent gestió municipal, a persones de diferents entitats que tenen interès en aquesta gestió i també a persones interessades. El títol era “Construint pobles feministes i estratègies per repensar el feminisme des de l’acció municipal”.
En tercer lloc, quines són les actuacions a l’àmbit laboral?
N’hi ha de diferents: amb la crisi associada a la pandèmia i el compromís del Consell en incentivar la recuperació social i econòmica, ens vam adonar que sovint quan es fomenta la recuperació econòmica, els sectors beneficiats són sectors molt masculinitzats, i va sortir la idea de treure una línia de crèdits per projectes completament liderats per dones que tinguin un impacte social i mediambiental. Ja s’han fet dues edicions d’aquests crèdits. Els crèdits poden concedir-se per projectes de mínim 10.000€ i màxim de 100.00€. Un 40% del crèdit és una subvenció no retornable, directa al projecte, i l’altre 60% del crèdit és retornable durant un termini de 7 anys a interès 0%. Fins ara hi ha hagut 25 projectes que se n’han beneficiat, i per finals d’aquest any sortirà una nova convocatòria per nous projectes.
Sobre la conciliació, el Govern de les illes Balears va treure un Pla de Conciliació i Corresponsabilitat, i nosaltres hi hem col·laborat. Hi hem fet feina les diferents administracions: el Govern, els Consells Insulars, i també els ajuntaments. Aquest pla de conciliació i corresponsabilitat atén a l’àmbit laboral, perquè parlar de corresponsabilitat i no parlar de l’àmbit laboral no és complet. Al mateix temps, però, hi ha hagut una línia d’ajudes pels ajuntaments per posar agents que ajudin a desenvolupar un projecte de conciliació i coresponsabilitat als municipis.
El Consell es troba amb dificultats a l’hora d’impulsar polítiques en matèria d’igualtat?
S’han donat, políticament, unes circumstàncies: la gran vaga feminista de l’any 2018 va posar el feminisme i la necessitat de les polítiques feministes a damunt la taula. De qualque manera va fer evident que hi ha una preocupació de les dones pel seu propi benestar, per poder dur vides lliures de violència, vides en les que no hagis de demostrar que vals tres vegades més que els homes per poder accedir als mateixos llocs de feina, en les que la teva feina es valora de la mateixa manera que la feina dels homes. Així mateix, es va posar damunt la taula que hi ha una crisi de les cures: del tenir cura de la vida en tots els sentits. El confinament ens mostra que aquelles demandes eren reals, i que tots aquells serveis que s’impulsen des de la gestió pública que contribueixen a la cura de la vida són els que realment necessitam.
Ara ens trobam, però, en un moment de crisi econòmica, amb també una guerra al cor d’Europa, i amb uns discursos que fomenten el bel·licisme, que és tot el contrari a tenir cura de la vida. A més, així com el 2018 es podia veure que s’escoltava al moviment feminista, al llarg d’aquests anys hi ha hagut una reacció patriarcal brutal. I no estam dificultades, com a Consell, en poder fer aquelles accions que volem implementar, sinó que ens trobem discursos per minimitzar i negar la mateixa violència. Això no obstant, les dades parlen: només fent referència a la casa d’acollida, des de març del 2020 fins ara hem acollit unes 138 dones, amb 100 infants. Això és un dels indicadors que aquests discursos es fonamenten amb la mentida.
Aina Roca Roig
