Com són i on viuen els votants del PP i VOX a Palma?
A mesura que s’acosten les eleccions l’interès per anticipar-se als resultats i per prendre mesura de com pensa la societat augmenta. Així, en els darrers mesos i setmanes, s’han anat publicant articles amb els resultats d’enquestes a diferents nivells, estatal, autonòmic i insular.
Governarà la dreta a Palma?
En el cas de Palma, segons les dades amb les que comptam, tot sembla apuntar que una reedició del govern de coalició d’esquerres serà molt poc probable. Dit d’un altra manera, segons les dades de l’IBES, tot apunta que a partir de les eleccions del 2023 hi haurà un govern de partits de dreta a l’Ajuntament de Palma amb el PP al capdavant (uns 9 escons). En aquest sentit, el Partit Popular tendrà la possibilitat de pactar amb VOX (uns 7 escons) per arribar a la majoria absoluta del ple (15 escons). Però no oblidem que com a líder de la força majoritària, si no s’arribés a cap acord, en Jaime Martínez seria anomenat automàticament batle de Palma. En tot cas, aquesta enquesta no té una mostra prou grossa a Palma (600 entrevistes per ordinador a Mallorca) i s’ha de prendre com el que és: un possible escenari.
Seguint amb aquest pragmatisme, faré una mini-anàlisi de quina és la distribució de l’electorat de dretes a Palma amb les dades públiques. La distribució que mirarem serà la geogràfica i socioeconòmica. Els partits que ens interessaran seran el PP i VOX, ja que Ciutadans no seria clau en la formació de l’executiu de Cort, ni tampoc el seu resultat, en principi, els donaria un sol escó. El mateix amb el PI, que segons les enquestes no arribaria a treure representació.
Eleccions municipals del 2019 pel Partit Popular i VOX
Com ja hem repetit moltes vegades, a les Balears quasi no tenim dades públiques i de qualitat. Les enquestes que fa el CIS abans de les eleccions sí tenen una mostra considerable a nivell autonòmic, però la cosa torna encara més minsa quan ens acostam al nivell municipal. Per tant, no comptam ni amb prou microdades ni amb mostres representatives municipals per abordar qüestions d’interès.
Abans d’entrar al perfil socioeconòmic, però, convé fer una repassada al resultat que el PP i VOX varen treure a les eleccions municipals del 2019. Tot i mirar els resultats per barris, no hem d’oblidar que la circumscripció a les eleccions municipals és el municipi. Això vol dir que la nostra aproximació i distinció dels resultats per barris només respon a un interès divulgatiu, ja que cada barri té una idiosincràsia i una localització més o manco coneguda per tothom.
On va ser fort el PP?
Quan miram els cinc barris on va ser més fort el PP a les eleccions municipals de 2019, veim que es concentren al centre de la ciutat (Sant Nicolau, Sant Jaume i Plaça dels Patins) i a la perifèria benestant (Gènova) i de classe mitjana (L’Aranjassa).
Els alts percentatges, però, no han de fer perdre de vista que alguns d’aquests barris on són primera força estan molt poc poblats i el percentatge de vots rebuts en aquell barri sobre el total no són tan rellevants. Ho veim a la columna “% vot sobre el total” on, per exemple, Sant Nicolau només representa un 1% dels vots rebuts pel PP en aquelles eleccions.
Per altra banda, si ens fixam en els barris on els vots del PP tenen una menor proporció, s’observa una major heterogeneïtat: un barri del centre històric (Monti-Sion), dos barris perifèrics de classe baixa (Son Ximelis i Son Gotleu) i dos barris de fora de la via de cintura de classe baixa (Rafal Nou i Son Fortesa Nord). Cal dir que si bé Monti-Sion tenia un cens de persones amb dret molt limitat (762 persones), el Rafal Nou i Son Gotleu tenien bastanta més població amb dret a vot (5.719 i 4.805 persones respectivament), però entre que el PSIB va ser molt fort allà i la baixa participació que mostraren, el seu mal resultat té poc pes en el resultat final.
On va ser fort VOX?
Els barris on VOX va treure millors resultats en relació als altres partits varen ser barris del centre i centre històric (Portopí, Son Armadams i Sant Nicolau i la Llotja), així com perifèria de classe mitjana (es Pil·larí).
Si ens fixam en els barris on menor percentatge de vot treuen veim tres tipus de barris, els nuclis perifèrics (Establiments i Son Sardina), els barris del centre (Sindicat i Arxiduc) i el perifèric de classe mitjana-baixa (Son Cladera). Amb els dos extrems tan similars (allà ons els voten més i menys són barris de centre i barris de classe mitjana) podem intuir que la polarització socioeconòmica no serà tan forta com al PP.
Comparant els resultats, s’observa que Vox va superar al PP només en 8 barris. Si tenen alguna cosa en comú, a primera vista, és que són barris amb poca quantitat de persones amb dret a vot i que la diferència en la majoria dels casos és d’un punt o dos. En les properes eleccions segurament veurem el sorpasso a molts més barris i de més població, la qual cosa sí resultarà en diferències significatives entre ambdós partits a nivell de tot el municipi.
Perfil de cada partit per renda
Per tal d’aproximar-nos, mínimament, als diferents perfils de votants a Palma només tenim una opció: funcionar amb els resultats electorals amb la unitat més petita amb la que resulta possible operar juntament amb altres variables públiques, la secció censal. En aquest cas mostrarem com el diferent percentatge de vot de PP o Vox correlaciona amb la renda i els ingressos no salarials ni prestacionals (és a dir: rendes de capital).
Disclaimer: aquest anàlisi té el problema que pot incórrer en la fal·làcia ecològica. És a dir, atribuir a unes persones (els votants d’un partit) característiques d’una agrupació de ciutadans que voten a diferents partits (com pot ser la renda). Però com que la secció censal és petita (entre 1.000 i 2.500 persones), n’hi ha moltes (252) i és la única opció que ens deixen… Som-hi!
Partit Popular: Confirmació d’un prejudici?
Quan distribuïm les seccions censals segons el vot que ha obtingut el PP i la renda mediana per unitat de consum (MRUC) d’aquell mateix any, es pot intuir de forma bastant clara una relació positiva: a més renda a una determinada secció censal hi ha més vots al PP. La MRUC és la renda neta per persona i es calcula prenent totes les rendes d’una llar i dividint-les de forma ponderada pel nombre de persones hi habiten.
Entrant als detalls de les dades, veim que en la correlació existeix un alt grau de significació i que la renda pot explicar un 39,7% de la variabilitat del vot al PP.
Per altra banda, quan es mira la distribució de seccions censals per vot al PP i quantitat d’ingressos anuals no salarials ni prestacionals, s’observa una altra relació positiva. Allà on més ingressos d’aquest tipus es tenen, més voten al PP.
Aquí el grau de correlació és més alt que a l’anterior gràfic i, a més, la part de variabilitat de vot explicada per la variable de “Ingressos no salarials ni de prestacions” és d’un 58,8%. Això, en ciències socials, és moltíssim.
VOX: Frustració d’un prejudici?
El cas de Vox podria sorprendre a més d’un. Amb una sola mirada ja es veu que la relació positiva, si bé existeix, no és tan clara com al PP. Certament la línia d’ajust es mostra ascendent, però si miram les dades al detall veim que la correlació és més aviat baixa i la variabilitat de vot explicada per la renda és d’un 13%.
Pel que fa als ingressos de capital, la relació positiva guanya pendent. Si bé la correlació també és més significativa, la variabilitat explicada no fa tan llarg com en el cas del PP (27%).
Si comparam els resultats del PP i Vox pel que fa a renda i la procedència no salarial ni prestacional de la renda hi podem trobar una diferència fonamental: mentre el PP sí mostra una relació molt forta entre renda i percentatge de vots, Vox no en mostra tanta i amb una significativitat més baixa. El mateix passa amb el percentatge de rendes de capital, a major % d’aquest tipus de renda són millors els resultats del PP amb molta major mesura i amb més significativitat que en el cas de Vox.
Tot això ens permet intuir un perfil més transversal del partit de Fulgencio Coll pel que fa a la composició socioeconòmica del seu electorat. Un apunt sobre Ciutadans: si aplicam els mateixos càlculs podem observar un comportament molt similar a Vox pel que fa la relació dels resultats amb la renda. Una pregunta legítima seria demanar-se com la desintegració de Ciutadans i la possible posterior absorció d’ex-votants per part dels dos altres partits de dretes farà variar aquestes tendències. S’apuntalarà la major transversalitat de Vox o es rebaixarà la relació positiva amb la renda del tipus de vot del Partit Popular?
En fi…
A part de pel daltabaix de Ciutadans, el PP i Vox poden guanyar representants a Cort per molts altres motius: desmobilització de l’esquerra (desgast), mobilització de la dreta, contagi de la lògica estatal a les eleccions municipals, trasvàs de votants d’altres partits, etc. El que és segur que quan un partit creix, tendeix a diversificar el seu perfil de votant, així com la seva presència als barris. Des de Passes Perdudes estarem amatents a com les eleccions del 2023 afecten totes aquestes qüestions.
Pau Torres Menéndez
