Què es planteja sobre la prostitució i tracta amb fins d’explotació sexual a les Illes Balears?
El passat dia 25 de novembre va ser el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, aprofitant per fer ressò, presentarem unes dades sobre la prostitució i tracta a les Illes Balears, en tant que aquesta darrera es defineix a la nostra llei autonòmica del 11/2016 d’igualtat de dones i homes al seu article 65.4 com violència masclista. A més, farem una revisió sobre la proposta no de llei que va presentar el grup Parlamentari Socialista per impulsar mesures de suport a les dones en situació de prostitució, la qual va ser aprovada.
Fent un petit recorregut històric es pot veure que l’any 2017 el Parlament de les Illes Balears aprova la Proposició de llei sobre el Pla autonòmic contra el tràfic de dones amb fins d’explotació sexual i l’any 2019 es va aprovar el Pla Autonòmic per a la Lluita contra el Tràfic de Dones i Nines amb Fins d’Explotació Sexual i l’Abordatge de la Prostitució a les Illes Balears. Així s’arriba al 2020, moment en què es va publicar un estudi del Institut Balears de la Dona, UIB i altres, on es presenta una diagnosi sobre la prostitució, el tràfic i l’explotació sexual infantil i adolescent a la nostra comunitat autònoma. Aquest projecte mostra que les Illes Balears són un destí de turisme sexual i que aquest negoci il·lícit mou, segons estimacions de l’estudi, més de setanta milions d’euros cada any, essent més de noranta mil homes els que paguen per aquesta prostitució. La recerca mostra que, tot i l’impacte de la pandèmia, al 2020 hi havia aproximadament 2.350 dones en situació de prostitució, unes 600 amb dedicació intensiva, també s’explica que entre el 30% i el 50% d’aquestes dones són víctimes de tràfic. Un altra dada que no es pot ignorar és que entre un 62,1% i el 90% d’aquestes dones es troben en situació administrativa irregular. Les dades de 2021 de XADPEP mostren que es varen atendre a 1.396 persones com usuàries úniques, d’aquestes, l’anàlisi sociodemogràfica presenta una agrupació per zones geogràfiques: el 55%, són d’Amèrica Llatina; el 21% d’Àfrica; el 9% d’Europa (dels 28); el 8% té nacionalitat espanyola, el 5% d’Àsia i l’1% té nacionalitat de l’Europa o comunitària.
Amb tot això, actualment, el grup Parlamentari Socialista, ha presentat el passat setembre la proposta de no llei per impulsar mesures de suport a les dones en situació de prostitució, que va ser aprovada majoritàriament, amb unes votacions separades per punts, incloent-hi esmenes, algunes transaccionades.
Des d’aquí és convenient aturar-se a definir breument les diferències conceptuals que hi ha entre: tracta amb fins d’explotació sexual, treball sexual i prostitució, en tant que són considerats jurídicament de forma diversa. Dins del treball sexual, la prostitució és l’intercanvi de diners per tenir sexe, i es poden incloure altres com el de la industria pornogràfica, sexe telefònic, models eròtiques, canals d’OnlyFans, etc., aquest no té una previsió jurídica per la qual accedir a drets laborals i prestacions socials. La prostitució està prohibida al país i la tracta també, però aquesta segona dona accés a les víctimes a recursos i prestacions. La tracta amb fins d’explotació sexual actualment a Espanya és un delicte tipificat com molt greu dins del Codi Penal en tant que implica que hi ha una violència, intimidació, engany i/o s’aprofita d’una situació de vulnerabilitat d’una persona per condicionar-la a exercir la prostitució.
Una vegada exposats els conceptes, i fent una simplificació molt reduccionista, veurem que dins dels feminismes es troben principalment dues postures: regulacionisme i abolicionisme. La primera diferència entre prostitució i tracta, des d’aquesta postura es pensa la prostitució com un treball que respon a la lliure elecció de les dones i, per tant, proposa regular-la aplicant mesures de prevenció de riscos, millores de condicions, etc. com una passa cap a l’obtenció de drets per a qui exerceix; pel que fa a la tracta amb fins d’explotació sexual, té una postura de condemna total. D’altra banda, l’abolicionisme suggereix també l’aplicació de diferents mesures, però amb la finalitat d’acabar amb la prostitució i la tracta, entenent les dues com una explotació i violència contra les dones. La pregunta a resoldre seria: què els empodera? Aplicar mesures per regular el treball sexual i dotar de garanties a les persones que exerceixen i la capacitat de desenvolupament amb condicions dignes, entenent que no ho fan des de la desigualtat i opressió? O que el nostre ordenament jurídic, en aquest cas autonòmic, garanteixi la igualtat real i efectiva de condicions de les dones i que aquestes no es vegin empeses a la cruel dicotomia de: “no menjar o prostituir-se”? Tot i que de vegades es presenten com postures contràries, en realitat comparteixen una base i un objectiu: s’ha d’aconseguir la igualtat real i efectiva en les condicions materials de les dones per a poder garantir que tenen una lliure elecció i que la prostitució és una violència contra les dones quan és forçada (per altres persones o pels condicionaments amb els que viu) amb la qual s’ha d’acabar i que ambdues consideren necessària la implicació de l’estat.
La proposta del partit socialista té una perspectiva abolicionista que exposa diferents punts com, per exemple, les demandes del Parlament de les Illes Balears cap al Govern autonòmic a elaborar un model d’ordenança pública abolicionista de la prostitució, a mantenir actiu el projecte d’emprenedoria i crear convenis de pràctiques o mentories per les dones en situació de prostitució, a impulsar ajudes a les empreses i organitzacions socials per tal de contractar dones en situació de prostitució i tracta per tal de fomentar la seva inserció sociolaboral, també insta a subvencionar els costos de la convalidació de títols a dones en situació de precarietat econòmica i en contexts de prostitució, així com a reforçar els programes d’orientació acadèmica i professional i impulsar l’acreditació de competències i accés a matrícules de formació, a renovar el Pla Autonòmic per a la Lluita contra la tracta de dones i nines amb fins d’explotació sexual i l’abordatge de la prostitució, per últim, el Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les illes a fer una campanya entre els joves per combatre el consum de prostitució i conscienciació. També s’exposa, entre altres punts, que el Parlament de les Illes Balears declara que la prostitució és una forma de violència sexual incompatible amb els drets humans.
El que es posa sobre la taula amb aquesta problemàtica i que s’ha de treballar és la conceptualització que es té de prostitució com a treball sexual o com explotació segons els qüestionaments morals que s’exposen; que l’autonomia de les dones queda subjugada a la normativa; el no reconeixement dels beneficis econòmics que genera aquesta activitat econòmica i les conseqüències en l’adquisició de drets i garanties de les ciutadanes com, per exemple, no tenir reconegut l’atur; la falta de reconeixement i ajudes als grups de prostitutes, grups d’autoajuda i organitzacions no governamentals que treballen amb elles, etc.
En conclusió, el partit socialista descriu la prostitució com una violència estructural contra les dones, per tant, proposa que s’ha d’abordar per poder garantir els drets humans de les persones que l’exerceixen. Per aquest motiu, la seva iniciativa vol impulsar mesures per abolir la prostitució a la nostra comunitat autònoma fomentant la formació, orientació laboral, conscienciació entre la població i més oportunitats de reinserció sociolaboral, entre altres.
Irene Sánchez Campins
