Podrien les Illes Balears impulsar l’ampliació del dret a votar a partir dels 16 anys?
La setmana passada Alemanya va aprovar rebaixar l’edat de vot a les eleccions a 16 anys, sumant-se així a una llista cada vegada més àmplia de països en els quals s’està ampliant el sufragi. En aquesta ocasió ha estat per a les europees, seguint un patró similar al de la majoria d’Estats que amplien aquest dret primer a les eleccions denominades de “segon ordre”; és a dir, locals, regionals i europees. S’incorpora així a la llista d’Estats com Bèlgica que va aprovar la mateixa mesura, Àustria i Malta que permeten votar als majors de 16 a tots els comicis, Estònia i el Regne Unit que poden votar en alguns o Grècia on poden votar en tenir 17 anys. En aquesta direcció, el Parlament Europeu ja recomana rebaixar l’edat a 16 anys per a les seves eleccions de 2024.
Quan parlem d’ampliar el dret de vot ens referim al dret a la participació política, un dels drets democràtics més fonamentals, base essencial de la democràcia representativa. Si bé és cert que la participació política no es limita a votar en unes eleccions, ja que existeixen diverses maneres d’involucrar-se, sí que és una de les eines que menys cost d’oportunitat té. És a dir, emetre un vot és més fàcil que participar activament en alguna organització.
El vot als 16 anys a Espanya
A Espanya, aquest debat ha cobrat importància especialment al llarg dels últims anys. La inclusió d’aquesta mesura en els programes d’algunes forces polítiques, acompanyada de la seva implementació en cada vegada més eleccions dels Estats del nostre entorn, han introduït en l’agenda política la mesura. Un reclam d’organitzacions juvenils com el Consell de la Joventut que fa temps que ve demanant aquesta rebaixa amb l’objectiu de millorar la salut democràtica mitjançant la incorporació dels més joves al debat públic. Així doncs, s’han fet passos en aquesta direcció com la seva inclusió en l’Estratègia de Joventut aprovada recentment pel Govern espanyol. No obstant això, també hem estat testimonis del rebuig per part del Congrés a la rebaixa a 16 anys en diverses ocasions i per diferents motius per part d’alguns grups parlamentaris.
L’edat de vot no ve determinada en la Constitució sinó en la Llei Electoral on s’estableix que és la de majoria legal (18), la qual sí que ve determinada en el text constituent. Per tant, per a modificar-la no faria falta reformar la Constitució, sinó que bastaria la Llei orgànica que requereix majoria absoluta de vots. Aquesta circumstància afecta a tota mena de comicis perquè tant els locals com autonòmics i europeus venen regulats en la Llei Orgànica del Règim Electoral Comú (LOREG). L’ampliació del vot suposaria la incorporació d’uns 900.000 votants més al cens electoral segons dades de l’INE, una xifra gens residual que augmentaria gairebé un 3% el cens.
I a les Illes Balears?
Arribats a aquest punt, aterrem aquesta reflexió a la nostra comunitat. Les Illes Balears es caracteritzen per ser de les autonomies amb una major abstenció, la qual ja ha estat analitzada àmpliament en articles anteriors. Existeixen evidències empíriques que facilitar la participació dels joves és una mesura que impacta positivament en la seva futura involucració electoral. La rebaixa a 16 anys suposaria la incorporació de gairebé 24.000 votants més el cens electoral, xifra que representa un 3% de l’últim cens.
En aquesta matèria, les Illes Balears s’han caracteritzat per la seva innovació en legislació electoral. Van ser la primera Comunitat a adoptar les llistes cremallera des de la reforma electoral de l’any 2002, mesura que va ser adoptada per altres territoris, però que encara no s’aplica en l’àmbit estatal. El Parlament podria tornar a ser pioner en matèria de participació electoral i proposar una reforma de la LOREG per a rebaixar l’edat de vot. És la Llei estatal la que regula aquests comicis, per aquesta raó, seria necessari elevar una Proposició de Llei des de la cambra autonòmica per a poder canviar l’edat mínima. Les opcions per a aconseguir-ho són vàries, des de canviar l’edat de sufragi a 16 anys a totes les eleccions o bé permetre que les comunitats autònomes puguin decidir aquesta edat en un rang entre els 16 i 18 anys als seus comicis; com succeeix en altres països federals.
Quins efectes tindria a l’agenda política i el sistema de partits?
Una de les preguntes més importants que els legisladors es farien per a canviar l’statu quo seria la següent: A qui beneficiaria la incorporació d’aquests votants? En aquest punt entrem una mica en el terreny de la política-ficció sobre la base de les poques dades que tenim disponibles, a més de l’evidència empírica estudiada àmpliament en la literatura acadèmica. Hi ha unanimitat en què la rebaixa de l’edat suposa una ampliació de drets i una millora de la representativitat del conjunt de la societat. Per tant, és una eina eficaç per a fomentar la participació de la joventut en la vida pública, contribuint sens dubte a millorar la salut de la nostra democràcia i la representativitat de les nostres cambres.
A vegades s’acostuma a dir que els joves són més “emocionals” o voten opcions més radicals. El cert és que la majoria d’estudis fets a països europeus no troben evidències de què es votin opcions consideres en els marges de l’espectre ideològic, i encara que ho fessin seria plenament legítim sobre la base de l’objectiu d’ampliar drets i millorar la representativitat. El que sí que s’ha demostrat és que és una eina efectiva per augmentar l’interès dels joves per la política i enfortir el seu vincle amb la democràcia. Els contraris argumenten la falta de maduresa o capacitat dels joves per poder decidir. En aquest article no s’entra a valorar el fons d’aquestes qüestions, però si es considera que molts d’aquests arguments cauen en una visió paternalista. Una persona de 16 anys que té una gran quantitat de drets i deures segons el nostre ordenament jurídic, i que a més pot participar en activitats polítiques no electorals, hauria de poder votar si vol.
Per a saber quins temes preocupen i interessen més a la joventut, recorrem a les dades de l’enquesta INJUVE 2019, l’estudi més complet i recent centrat en joves d’entre 16 i 29 anys (Gràfic 1). El treball i l’educació són els temes que més els interessen, a més d’altres denominats materialistes com la seguretat i l’accés a l’habitatge. No obstant això, també destaquen temes denominats postmaterialistes, principalment la igualtat entre homes i dones, el canvi climàtic, els drets dels animals i el col·lectiu LGTBIQ. L’ampliació del vot suposaria incorporar molts d’aquests temes a l’agenda i donar una mica més de pes a aquest grup demogràfic que actualment es troba massa oblidat en comparació a altres generacions, produint-se una bretxa generacional.
Gràfic 1: Interès en diferents temes polítics
Un altre motiu per recolzar aquesta mesura és que els joves que ho volen ja participen en política. A l’inici s’ha comentat que existeixen diferents formes de participació més enllà de votar. En el següent Gràfic 2 podem observar com la franja dels 15–19 anys participa en el mateix nivell, i a vegades superior, que altres franges de joves. Per tant, és evident que els més joves participen en accions polítiques com a vagues, missatges a polítics o signant peticions. Atorgar-los el vot ampliaria aquest dret de participació política a l’única cosa que actualment no poden fer: votar.
Gràfic 2: Participació política de la joventut en diverses accions polítiques
Finalment, estudiar l’impacte específic als resultats és complicat, i més a unes eleccions autonòmiques on és difícil l’accés a dades desagregades. L’acadèmia ens diu que els efectes no són electoralment significatius i no canvien substancialment les majories parlamentàries. En el següent Gràfic 3 trobem les dades de l’INJUVE en relació amb la probabilitat de vot per part dels joves entre 15 i 29 anys. Precaució perquè les xifres no volen dir record ni preferència de vot, sinó la mitjana de probabilitat de ser votat. En l’àmbit estatal, és el PSOE el primer en la llista seguit de Podemos i PACMA. En l’àmbit autonòmic destaca el BNG a Galícia, Bildu a Euskadi i ERC a Catalunya. Al mig de la taula trobem altres partits estatals del centredreta com Ciudadanos i el PP. Mentre que al final trobem l’extrema dreta de VOX. Segons aquestes dades, podem intuir que els nous votants tindrien posicions més a l’esquerra de l’espectre ideològic, encara que amb un entusiasme bastant poc elevat.
Gràfic 3: Mitjana de probabilitat de vot a partits (escala 0 a 10)
Però aquestes dades són de 2019 i en els darrers anys l’escenari pot haver canviat, a més que no representen específicament el vot a unes eleccions. Per aquest motiu, per estudiar quines són les tendències actuals podem mirar les darreres enquestes del CIS. El Gràfic 4 mostra la intenció de vot en la franja d’edat més jove. Podem observar com, si comparem amb tota la mostra, especialment VOX i també UP i Ciudadanos són més votats proporcionalment. A l’altra banda trobem el PP amb una gran diferència negativa i en menor mesura el PSOE. Així doncs, segons aquestes dades, els més joves voten proporcionalment més als nous partits sorgits en els darrers anys i no al bipartidisme. Així i tot, el PSOE és el primer partit en intenció de vot (23,3%), seguit del PP en segon lloc (14,8%), a prop tant d’UP (13%) com Vox (11,2%). Finalment, s’ha volgut estudiar el comportament dels més joves a les Balears i s’ha cercat al Baròmetre Post-Electoral de les eleccions autonòmiques de 2019. No obstant això, la mostra de joves és tan petita que no és possible extreure afirmacions per a aquest grup d’edat a partir d’aquestes dades.
Gràfic 4: Intenció de Vot a partits polítics entre els 18 i 24 anys (%)
En conclusió, ens trobem davant un debat important que gira entorn del dret a la participació política d’un important segment de població. L’ampliació del vot contribuiria sense dubte a millorar la representativitat incorporant les seves preocupacions al debat públic i incrementant l’interès de la joventut per la política. Respecte dels impactes al sistema de partits, les dades disponibles no són prou clares per extreure afirmacions. Sí podem observar un comportament que beneficia, en comparació amb el conjunt de la població, a forces alternatives al bipartidisme, però que no incideix de manera significativa en els resultats. Les Illes Balears i l’Estat Espanyol tenen l’oportunitat de sumar-se a la cada vegada més àmplia llista d’Estats europeus que incorporen als més joves plenament a la seva democràcia i seguir les recomanacions d’organismes supranacionals per ampliar el vot a 16 anys.
Guillermo Bezzina
