Per què els illencs votam menys?
A les Illes ens trobem amb un “déjà-vu” cada nit electoral. De nou, la participació a les eleccions de la nostra comunitat es situa entre les més baixes de tot el país. Enfront aquest fenomen caben dues possibles reaccions. La més fàcil és passar de llarg, però també cap fer-se la pregunta: perquè votem menys a Balears?
Observant les dades dels darrers comicis (novembre del 2019) sorprèn veure com només Melilla i Ceuta presenten xifres de participació inferiors a les nostres. El 58,7% de les illes queda molt lluny del 69,9% que observem en la mitjana estatal, per no parlar de Madrid i Catalunya on més de set de cada deu ciutadans amb dret a vot l’exerceixen.
Per fer front a aquest elefant a l’habitació, proposo un recorregut basat en dades. Si en aquest racó del mediterrani participem menys, segurament compartirem característiques amb altres zones amb la mateixa problemàtica. Així, podríem observar com són les Illes en comparació amb la resta de les Comunitats Autònomes, especialment en aquells factors que més influeixen en la participació, cercant la desitjada explicació.
A la taula que acompanya el text, alguns lectors hauran detectat un primer element que pot oferir llum en el nostre camí. L’altre arxipèlag, Canàries, també compta amb una participació situada a la meitat baixa de la taula. Podríem pensar que la condició insular, allunyada de la resta del territori, produeix una desafecció amb les institucions de l’Estat i redueix la motivació dels ciutadans. Si aquest argument fora cert, veuríem un augment de la participació a comicis locals i autonòmics, cosa que no succeeix.
Tanmateix, lluny de descartar el camí canari per explicar el nostre fenomen, caldria aprofundir. D’aquesta forma, veiem que el turisme s’erigeix com el pilar bàsic per a l’economia dels dos territoris i, aquí, potser podem trobar la clau. La rellevància d’aquest sector afecta especialment al tipus de població que viu en un indret. Per tant, si vivim del turisme, és fàcil que els nostres habitants tinguin característiques pròpies del que demanda el mercat de treball.
Un sector que no requereix un nivell excessivament alt de qualificació, com és el turístic a les Illes, podria implicar que els seus ciutadans presentessin un nivell educatiu baix. Les dades del macrobaròmetre del CIS, realitzat l’octubre del 2019, mostren que a les Balears hi ha més persones que han arribat fins a la secundaria i una menor proporció de graduats, tant en FP com en estudis universitaris. Segurament això es deu a la relativa facilitat, comparada amb altres zones, de trobar una feina en un mercat tant gran com és el turístic i el que l’envolta.
El mateix estudi recull que a Balears dos terços de la població s’identifica com a classe mitjana, mentre que al conjunt del país aquesta xifra no arriba al 50%. De la mateixa manera, hi ha menys individus que s’identifiquen com a classe baixa o treballadora. Aquesta qüestió destaca una situació relativament positiva en lo econòmic, però també pot ser que sigui degut a la no associació de certes feines, pròpies de la restauració o del comerç, amb la classe baixa/obrera tradicional. A més, aquestes labors acostumen a estar menys organitzades i polititzades.
A tot això, sabem que els autors especialistes en la qüestió de la participació política, solen assenyalar el baix nivell d’estudis com a factor que redueix l’interès per la política i promociona l’abstencionisme, d’igual manera que la manca d’organització sindical i la identificació de classe. Seguint amb les dades del CIS, veiem que quan es pregunta pel mitjà de comunicació que usen per informar-se sobre política, un 16,6% dels balears manifesten que no s’informen de política, xifra que és el doble de la totalitat de l’Estat.
Trobem una darrera prova d’aquesta desconnexió amb la política al fixar-nos en els principals problemes del país. La classe política o la corrupció són dues de les qüestions més citades a nivell estatal, però a balears ho són en menor mesura. Per contra, els illencs estem més preocupats per la immigració o les condicions laborals.
Sembla que podem començar a definir unes primeres línies del fenomen: el nostre mercat productiu sol·licita treballadors amb un nivell baix d’estudis i això fa que els illencs no tinguem la necessitat de formar-nos més enllà dels estudis secundaris. A més, les feines derivades del turisme, semblen aportar una baixa identificació de classe. Així s’explica el poc interès per la política que acaba derivant-se en una baixa participació en les eleccions.
Òbviament es tracta d’un fenomen complex, en el qual cal seguir treballant per desenvolupar conclusions més fortes. L’objectiu d’aquest article no és més que marcar un punt de partida per a un debat que segurament presenta més elements per l’anàlisi. Però sí, segurament el nostre mercat laboral i les seves conseqüències generen que l’illenc voti menys que la resta d’espanyols.
