Llucmajor: transfuguisme i multipartidisme
En el nostre sistema de partits, les passades eleccions municipals i autonòmiques van suposar la confirmació del canvi cap a un model amb cada vegada més opcions. Partits com Podem i Ciutadans, que ja havien entrat amb força als anteriors comicis, es varen confirmar i l’aparició de VOX suposà un nou afegit al llistat de partits amb representació a les Illes. En l’àmbit local, aquesta realitat encara és més extrema en aquells municipis que gaudeixen de candidatures municipals pròpies, com és el cas de Llucmajor.
El municipi del sud de Mallorca ha passat de tenir sis partits amb representació al consistori, a tenir-ne nou. Al PSIB i al PP, amb cinc regidors cada un, els segueixen fins a set partits que compten amb un o dos representants. La teoria ens diu que un sistema amb molta fragmentació millora en representativitat, i així és en el cas de Llucmajor, on trobem tots els partits amb representació al Parlament Balear (de Mallorca) i dues formacions locals que acumulen prop d’un 15% dels sufragis.
La part negativa d’aquest tipus de sistemes acostuma a ser la difícil governabilitat. En aquest municipi en concret, per formar govern es necessiten, com a mínim, quatre partits. Bona prova d’això han estat els canvis en el consistori. En un primer govern, el PP va formar equip amb Ciutadans i els dos partits municipals: Llibertat Llucmajor i A.S.I. La gestió de la pandèmia i desavinences respecte a certes mesures concretes van suposar el trencament amb Llibertat Llucmajor i la seva sortida del govern, deixant aquest en minoria parlamentaria. Finalment, la incorporació de El Pi va permetre formar un nou executiu, que ja comptava amb els dos representants escollits per VOX, però que han abandonat la formació al llarg de la legislatura, convertint-se en independents.
Com veiem, el cas de Llucmajor és certament complex i, com tot fenomen polític, es deu a moltes raons. Avui volem posar la lupa sobre dues qüestions que s’observen especialment en la lògica municipal i que en part expliquen els darrers esdeveniments en el consistori del municipi: per un costat, l’heterogeneïtat política d’una localitat tan plural; per l’altre, el transfuguisme i els canvis en l’equip de govern propiciats pel multipartidisme existent.
Llucmajor, un municipi amb suports electorals molt diferenciats territorialment
Per entendre millor el cas de Llucmajor hem de saber que és un municipi molt singular per diverses raons: la seva grandària i la distribució demogràfica del municipi fan que en ell puguem trobar realitats molts diverses. Per tractar de facilitar l’anàlisi del comportament electoral feim tres grups. El primer seria el format per Llucmajor, el nucli històric, i la zona rural. El segon per les urbanitzacions. Finalment trobaríem s’Arenal. Cada un segueix ritmes i comportaments molt diferenciats entre ells i això afecta al sentit de vot.
Comencem pels dos partits més votats. El PSIB troba en la zona de s’Arenal el seu principal refugi, en algunes seccions fins i tot supera el 35% dels vots. Tot i així, assoleix proporcions de vots considerables a la resta del territori on freguen el 20%. El PP ja comença a mostrar un repartiment més desigual. Les zones rurals són clarament el seu nínxol. També rep molt suport de Son Verí i considerable al poble històric. Per altre banda, s’Arenal i les urbanitzacions serien clarament el seu punt fluix tot i que com tot partit majoritari, també supera el 10% a gran part d’aquestes seccions.
Els partits d’àmbit mallorquí com Més i El Pi es poden agrupar a l’hora d’analitzar el seu electorat. Aquest es concentraria al municipi històric de Llucmajor i a les zones més rurals. Al costat oposat trobem Ciutadans, un partit que viu al municipi gràcies a les urbanitzacions, així com ho va fer Podem al 2015, tot i que ara el seu vot es troba més diluït. Precisament el partit taronja, juntament amb VOX, han aconseguit acabar amb l’hegemonia del PP a les urbanitzacions.
Bona part de l’electorat del PP a les urbanitzacions també ha marxat a Llibertat Llucmajor. Aquesta formació cerca trencar la lògica ideològica centrant el seu discurs en la desigualtat territorial, canviant així el marc del debat polític. L’altre formació local A.S.I ha patit una evolució curiosa pel que fa el seu electorat. Al 2015 era una força molt important a zones concretes de s’Arenal, on van arribar assolir més del 20% dels vots en algunes seccions. Pel 2019 la història havia canviat, aconseguint molt més calat a les zones properes al municipi històric i perdent força a s’Arenal. A les urbanitzacions aquesta força és merament testimonial.
Per tant, un dels «facilitadors» habituals que estimulen el sorgiment de sistemes multipartidistes (a part de l’evident sistema electoral) és la dispersió poblacional, com succeeix en el cas de Llucmajor. També s’observa com els canvis de govern municipal poden suposar una modificació en la representació dels diferents nuclis d’un municipi dins l’executiu.
Canvis de govern i transfuguisme
A la seva volta, el multipartidisme incentiva uns determinats comportaments per part dels actors, molt limitats pels pactes, que el cas de Llucmajor exemplifica. En primer lloc, el canvi o modificació d’un equip de govern durant una legislatura i, en segon lloc, el transfuguisme.
Pel que fa als canvis de forces dins l’executiu durant una legislatura, podem dir que la política estatal ens hi ha ben acostumat en els darrers anys. Així i tot, segueix tenint mala premsa per la sospita entorn la seva “democraticitat”. A Mallorca, en pocs mesos s’ha produït un canvi de govern a Maria de la Salut i una “reestructuració” a Llucmajor. Tots ells demostren les moltes possibilitats que tenen els partits i els representants per fer pactes, facilitat per un parlament molt fragmentat. I com sempre: aquesta possibilitat permet adaptar el govern municipal a la voluntat dels representants (que poden haver canviat el suport per qüestions conjunturals), o permetre la creació de pactes on no intervinguin motivacions ni ideològiques ni de convicció, i per tant immorals des d’un punt de vista democràtic.
Pel que respecta al transfuguisme, com és el cas dels dos regidors de VOX a Llucmajor, cal dir que existeix empar legal per a la seva existència. L’acta de representant — regidor en el cas dels ajuntaments — pertany al polític electe, tot i haver-se presentat en una determinada llista d’una agrupació d’electors o partit. Això, juntament amb la prohibició del mandat imperatiu, ofereix molta llibertat al representant per fer i desfer així com consideri. És evident que això obre la porta a moltes pràctiques immorals, però també és cert que un excessiu control dels representants electes per part dels partits donaria massa control a l’estructura central o perifèrica del partit, distorsionant així la idea de la representació democràtica. Tanmateix, algunes de les pràctiques immorals més habituals dels representants poden ser el canvi de “bàndol” a canvi de, per exemple, càrrecs, no tenint res a veure amb la seva convicció personal.
La diferència entre un trànsfuga “moral” i un “immoral” en la pràctica és molt difícil d’escatir (parlam de quan no és il·legal, clar). Els partits habitualment voldran desacreditar el representant titllant-lo de “corrupte”, o quelcom per l’estil, mentre que aquest justificarà sempre les seves actuacions com un acte de consciència. Els partits, però, segueixen tenint molt poder i cada vegada intenten delimitar més el poder dels representants individuals, ja sigui a través de les multes als representants que no compleixin les indicacions del partit, o a través de les múltiples lleis que intenten desincentivar el transfuguisme, sempre vorejant la inconstitucionalitat.
En conclusió
Llucmajor presenta un sistema multipartidista facilitat per l’existència de diversos nuclis poblacionals molt separats, que presenten suports diferenciats als partits. Aquestes condicions generen incentius en els partits per tal d’arribar a acords, la qual cosa obre la porta a possibles canvis en aquests durant la legislatura, modificant conseqüentment l’executiu. Les pràctiques de transfuguisme es tornen més habituals pel gran poder que adquireixen pocs representants en un escenari molt fragmentat.
Pau Torres & Julián Claramunt
