Els diferents partits davant del recurs als Pressuposts Generals

Passes Perdudes
5 min readFeb 18, 2021

Durant les darreres setmanes s’ha anat covant un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei 11/2020, de 30 de desembre, de Pressuposts Generals per a l’any 2021. Aquest recurs necessita la majoria de la cambra per tirar endavant, cosa que pot ser possible amb la suma de PP i Ciutadans al grup promotor inicial: El Pi, MésxMallorca i MésxMenorca. Com és sabut, per la falta al ple de dos diputats no es va poder aprovar. Això sí, ahir es va tornar a presentar un recurs per tornar a ser votat (17 de febrer), aquesta vegada amb la seguretat dels 30 vots necessaris.

La inconstitucionalitat, segons argumenten, rauria en el fet que als pressupostos estatals no es respecta un dels aspectes del Reial Decret Llei 4/2019, de 22 de febrer, més conegut com a Règim Especial de Balears. En primer lloc, no es respectaria el fet insular, el qual hauria de ser compensat amb un millor finançament segons el REB. Amb els actuals pressupostos, calculen, que Balears rebria 175 euros per habitant, mentre que la mitjana estatal serien 257 euros. Per altra banda, aquests partits es queixen de l’estructural greuge sofert per les Balears, sent-ne aquests pressuposts només una mostra més.

Explicats els arguments legals, que si el recurs prospera, els jutges hauran de dirimir, passem a analitzar els diferents interessos dels grups que li donen suport.

Estratègia: teoria de jocs

Totes les decisions polítiques dins els partits sorgeixen després d’una ponderació de costos i incentius ideològics, estratègics i, especialment, mediàtics. Segons la teoria de jocs, els partits decidiran tenint en compte aquests factors, per acabar actuant de forma més «racional» possible per la pervivència del seu partit com a organització electoral i ideològica.

Després d’aquest procés racional l’organització valora el que és millor, o menys dolent, i s’actua. Juntament amb el politòleg Eli Gallardo hem elaborat 4 grups de partits per tal de caracteritzar què hi guanyen i què hi perden els partits representants al Parlament en funció de la seva posició respecte del recurs d’incompliment del REB.

Bloc del win-win

El primer grup de partits són aquells que no tenen contres a l’hora de posicionar-se a favor del recurs. Aquest bloc és liderat per El Pi. Melià ha estat el cap pensant d’aquesta iniciativa pel fet que aquesta entra en perfecta coherència amb la seva posició com a partit: Reivindicació d’un règim fiscal injust amb Balears. A més promociona la idea que manca un representant illenc al Congrés dels Diputats, cabdal al seu projecte polític i els proporciona més incidència mediàtica de la que acostumen a tenir. Tot són victòries.

El Partit Popular i Ciutadans, tenen també només incentius per afegir-se en aquest projecte. Per un costat ataquen al govern central i per altre a l’autonòmic. A més d’atacar, de forma imprevista, es desvinculen de VOX i mostren capacitat d’entesa amb altres forces de l’hemicicle, cosa que no havíem vist amb anterioritat de forma tan mediàtica.

El darrer membre d’aquest club és Més per Menorca. La seva relació amb l’executiu és contundent i ja han mostrat en més d’una ocasió que no tenen cap problema en portar la contrària al govern. Aquesta trajectòria els permet posicionar-se en favor del recurs, sense pràcticament tenir contrapartides negatives davant el seu electorat i afegint coherència en la seva estratègia a Palma.

Bloc del win ideològic, però amb cost sobre els compromisos de govern

Entrem en el segon grup, que només compta amb un membre: Més per Mallorca. A diferència dels seus companys menorquins, aquests es trobaven en una posició més complicada. El seu ideari de partit els convidaria participar del recurs, tal com han fet. La seva participació en el govern de coalició ho complica. Però cal recordar que, tot i així, no és la primera vegada que tenen una posició crítica amb el govern d’Armengol. Aquest trencament de files, no és especialment arriscat degut que cap dels membres del pacte vol donar per tancada la legislatura, però tenir dos socis de govern enfrontats, pot ser complex de cara a resistir el que queda fins a maig de 2023.

Tanmateix, cal recordar que l’alternativa al que ha fet podria ser encara pitjor per Més per Mallorca, pel fet que el seu electorat no hagués entès el posicionament. En definitiva, la decisió era fàcil, tant per coherència com per rèdit polític, però a diferència dels partits de l’anterior bloc, aquest si té coses a perdre: bona relació amb els seus socis de govern.

Bloc de la subjecció partidista

PSIB i Podem conformen un grup obvi. Els dos partits són els que es poden sentir més atacats per aquesta iniciativa política, que els deixa en una posició molt complicada. Els seus companys a nivell estatal valoren molt positivament uns pressupostos que els ha costat molt dissenyar i això els impedeix posicionar-se marcadament en contra. A més, bona part de l’electorat balear ,especialment el de Podem, es mou per lògiques estatals i no podrien entendre el fet de posar una trava en un context com l’actual. Per la seva part, el PSIB és conscient que això no agradarà gens a una part del seu electorat, ja que aquest partit ha lluitat mediàticament per fer seus molts dels beneficis del REB. Si la decisió de Més podia tenir contres, la de PSIB i Podem en té moltes més.

Bloc VOX

En el darrer calaix trobaríem a VOX. La formació de Jorge Campos va estar la darrera a prendre la decisió sobre el sentit del seu vot. La dicotomia que se li plantejava no era simple, per un costat donar suport al recurs i ajuntar-se amb partits com Més per Mallorca i Menorca, o no fer-ho i “salvar” a PSIB/Podem. Finalment han optat per la segona, però no sembla que els pugui passar molta factura. I més quan tenen un electorat que es guia més per lògiques estatals. Els resultats a les catalanes donen molt força a VOX que està vivint un bon moment. Ningú no els pot acusar de ser pròxims al govern ni de l’Estat ni de Balears.

Julián Claramunt i Pau Torres

--

--

Passes Perdudes

Portal d’anàlisi política a les Illes Balears 🏝️📃