El vot dual de l’electorat de Més per Menorca

Encara queda un any i mig per al pròxim allau d’eleccions autonòmiques, pel que poden ocórrer i canviar moltes coses. No se sap que passarà en el futur, però sí que es poden veure alguns comportaments electorals durant les eleccions celebrades amb anterioritat, i això és el que es pretén abordar en el següent article analitzant el cas d’un partit menorquí: Més per Menorca.

Més per Menorca es defineix com un partit d’esquerra, sobiranista, menorquinista, ecologista, feminista i republicà. Fa falta comentar que Més per Menorca es presenta com una coalició electoral que compta amb el suport de quatre formacions polítiques: Partit Socialista de Menorca, Esquerra Republicana de Menorca, IniciativaVerds Menorca i Equo.

El vot dual: estès a tot el territori

La diferent actuació de l’electorat davant diferents eleccions és un tema que genera debat i són diversos els motius que poden convidar a fer-ho: el programa electoral, rebuig a altres formacions, el candidat, el tipus d’eleccions, “el vot útil”, etc. En moltes situacions el votant decideix a quina formació política dóna suport polític, depenent del tipus d’elecció que se celebra (municipal, autonòmica, general o europees).

El vot dual és un fenomen social que afecta més directament a formacions polítiques més nacionalistes o amb vocació regionalista. A les Illes Balears, afectaria principalment al Pi, Més x Mallorca i Més per Menorca; però no n’és l’única comunitat autònoma a on succeeix. A Galícia per exemple, el BNG és el principal partit de l’oposició a la Xunta de Galícia, que, per altra banda, només va obtenir un diputat a les passades eleccions generals, tot i que abans no el tenia. N’hi ha més exemples i tots ells amb resultats força notables als parlaments autonòmics: Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP a Catalunya, Compromís a la Comunitat Valenciana, PNB i EH al País Basc i GBai i EH a Navarra, o bé el PRC a Cantàbria.

En l’actualitat estan apareixent diferents plataformes electorals provinents de diferents províncies sota el nom d’Espanya buida, que tot indica que romprà aquesta dinàmica fins ara existent i que seran capaces d’obtenir suport electoral al parlament autonòmic i al parlament espanyol.

Suport electoral a les eleccions municipals

Un dels fets que sorprèn de Més per Menorca és que no s’ha presentat baix aquesta denominació a cap de les eleccions municipals. Malgrat açò, sí que participen a algunes agrupacions d’electors que es presenten als diferents municipis. Alguns exemples són: Entesa per Ferreries, Entesa per Mercadal, Junts per Lô, Volem Sant Lluís, Ara Maó o Som es Castell. Només a Ciutadella es presenten baix les sigles de PSM, que és un dels partits que integra Més per Menorca. A més, ara fa uns dies, Més per Menorca anunciava que es presentaria a les eleccions municipals del 2023 a Alaior baix les mateixes sigles.

Font: dades IBESTAT

En general, s’aprecien resultats notables per aquestes formacions polítiques, allà on es presenten obtenen més d’un 20% de percentatge de vot. S’ha de matisar que a Es Migjorn Gran només s’havien presentat el PP i el PSIB i que per això a Es Migjorn no té vots.

És important destacar que als municipis de Menorca tampoc s’hi presenta Podem, fet que pot provocar que els potencials votants d’aquesta formació en unes eleccions generals o autonòmiques puguin optar també per aquestes agrupacions municipals. De fet, Podem només es presenta a Ciutadella, fent coalició amb Gent x Ciutadella. En aquest sentit, les agrupacions d’electors en surten beneficiades donades la transversalitat d’aquesta.

Suport als principals partits d’esquerra al Consell Insular

Font: dades IBESTAT

Un dels fets que més sorprèn és que els municipis de més a l’oest de l’illa són els que reben més suport electoral de Més per Menorca. En canvi, els municipis ubicats més a l’est són lleugerament més partidaris de donar suport a Podem. Pot esser una casualitat, però el nombre un i dos a les llistes de Més per Menorca al Consell Insular de les eleccions del 2019, són residents de Ciutadella i Ferreries. Així com el nombre un de Podem al Consell Insular és de Maó. Si es miren les eleccions municipals es pot veure que Ciutadella i Ferreries són dels municipis on tenen més suport, sempre que no es conti la candidatura de Junts per Lô (coalició electoral de partits d’esquerra que inclou al PSOE).

Suport als principals partits d’esquerra al Parlament de les Illes Balears

Font: dades IBESTAT

En general, no s’observen grans diferències en el comportament de l’electorat si es comparen eleccions al Consell Insular i al Parlament de les Illes Balears. Tanmateix, si es desglossen les dades es poden entreveure alguns comportaments que afecten negativament a Més per Menorca.

Primerament, és important matisar que la participació en el Parlament de les Illes Balears és lleugerament inferior (56,22%) que la del Consell Insular (58,02%) a l’any 2019, i per açò hi ha algunes raons que condueixen a un 2% de l’electorat que vota al Consell a no fer-ho al Parlament.

Comparant els resultats de Més per Menorca a les eleccions autonòmiques amb els resultats a les eleccions al Consell Insular del 2019, s’observa que 900 persones que votaven a Més per Menorca al Consell Insular (6.953 vots en total) deixen de fer-ho a les eleccions al Parlament de les Illes Balears (6.058 vots en total).

Aquesta tendència ja es donava a les eleccions del 2015, tot i que era menor, només prop de 450 persones van deixar de votar Més per Menorca a les eleccions autonòmiques (7.038 vots al Consell insular i 6.582 vots al Parlament balear el 2015). Fa falta recordar que Més per Menorca va formar part de l’executiu, però no va acabar la legislatura en aquest.

Aquesta tendència anteriorment comentada, no es dona en el cas del PSIB i de Podem. Podem obté aproximadament 100 vots més a les eleccions autonòmiques i el PSIB n’aconsegueix al voltant de 500 més. Aquesta pèrdua de vots ha provocat que Més s’allunyés d’assolir el tercer diputat que van aconseguir el 2015 al Parlament i que per contra, Podem el guanyés.

Aquestes circumstàncies no es donen només en l’àmbit de l’esquerra sinó que a l’eix de la dreta també. El Partit Popular, també perd vots: al voltant de 700 persones que ho van fer al Consell Insular, no ho van fer al Parlament balear, passant d’11.176 vots al Consell Insular a 10.485 al Parlament balear. Per altra banda, Ciutadans, va aconseguir 500 vots més a les eleccions autonòmiques.

Al Parlament balear: vot útil?

En ciència política, s’ha de ser molt cautelós per tal de no cometre una fal·làcia ecològica. Per fal·làcia ecològica entenem per aquell comportament realitzat per una persona es tradueix a la resta del grup. D’entrada, es pot pensar que aquestes 900 persones (un 14% de l’electorat) que van donar suport a Més per Menorca a les eleccions insulars al 2019 han passat majoritàriament a votar el PSIB i a Podem a les eleccions al Parlament. Tot condueix a pensar això, ja que ambdues formacions obtenen més vots a les eleccions autonòmiques. Potser una part de l’electorat de Més per Menorca s’estima més rebutjar al seu ideari polític i prioritzar el suport a aquelles formacions polítiques que tenen “més possibilitats” de formar part d’un executiu més ampli i sòlid. En cas de ser certa la hipòtesi, açò no passaria a l’espai de la dreta, ja que Ciutadans, suposadament amb menys possibilitats de projecció electoral l’any 2019, augmenta el suport a les eleccions autonòmiques.

En qualsevol cas, el panorama polític menorquí previ a les eleccions del 2023 serà interessant: el declivi de Ciutadans, probable ascens de Vox i el paper de Més per Menorca al Parlament balear aquesta legislatura, donant suport extern en qüestions essencials al govern balear. L’any que ve es veurà si el perfil propi generat durant aquests anys per Més per Menorca, amb una excel·lent comunicació política, tindrà la seva recompensa electoral i serà capaç de rompre la dinàmica de vot dual.

Toni Barber Fedelich

--

--

--

Portal d’anàlisi política a les Illes Balears 🏝️📃

Love podcasts or audiobooks? Learn on the go with our new app.

Get the Medium app

A button that says 'Download on the App Store', and if clicked it will lead you to the iOS App store
A button that says 'Get it on, Google Play', and if clicked it will lead you to the Google Play store
Passes Perdudes

Passes Perdudes

Portal d’anàlisi política a les Illes Balears 🏝️📃

More from Medium

The World Is Suffering from Testosterone Poisoning, Part 4: The Solution

Buffer Zone: Iconic Work of the Lumi World

Davante Adams is the cold water

PART 17 CHURCH TEACHINGS