El paper de les Balears en el doblatge i subtitulat en català

Una de les qüestions que més ha transcendit de la negociació dels pressuposts generals de l’Estat per l’any qui ve han estat les demandes d’ERC per tal de votar-hi favorablement. Aquestes tenen com a objectiu fer efectiva la producció i presència de doblatges i subtitulats en totes les llengües oficials dels territoris de l’Estat que no són el castellà a les grans plataformes de consum de pel·lícules i sèries. Tot i que encara no en coneixem tots els detalls i la negociació segueix en marxa, sí que és positiu demanar-se pel paper que han tengut les administracions de les Balears per contribuir a l’oferta de contingut en català.

El debat social

Els darrers anys, les dades que mostren la pèrdua de parlants de català ha revifat el debat sobre els referents lingüístics. Temps enrere, la televisió pública catalana tenia un abast molt ample amb el contingut que oferia, tant pel que fa a la quantitat de productes audiovisuals com de consumidors habituals d’aquests. A més a més, arribava no només als ciutadans de Catalunya, sinó també altres indrets on es rebia el senyal, com eren les Balears. Així doncs, moltes generacions de nins varen créixer consumint sèries d’arreu del món doblades al català. I, de retruc, es generaven llocs comuns en l’imaginari dels joves catalanoparlants de diferents comunitats autònomes.

Avui, com és sabut, això ja no és així. Les inversions de l’Estat en canals infantils en castellà, així com el sorgiment de plataformes privades, han fet que no hi hagi incentius als doblatges en llengua pròpia als territoris on ja tothom parla (també) castellà. Això ha estat identificat per especialistes en la matèria i per activistes de la llengua com un dels principals problemes per la pervivència de la llengua. Sobretot en les generacions més joves.

Direcció actual de les polítiques lingüístiques a les Balears

Fins al moment actual, la política lingüística a les balears es podria resumir, sintetitzant-ho molt, en les següents quatre línies de treball:

1- Ensenyament i acreditació de llengua catalana

2- Algunes campanyes de sensibilització per millorar/canviar les actituds respecte al català

3- Suport institucional a l’ús normal del català a les Balears. Per una banda, a les institucions públiques, però també a la societat civil

4- Augment de l’oferta de productes, en sentit ampli, en català

Com es pot observar, cadascuna d’elles respon a una dimensió diferent d’allò que pretén ser potenciat: l’ús de la llengua.

1- La capacitació, el primer punt, es basa a ensenyar el català als ciutadans per tal que puguin fer-lo servir. Això seria la funció més bàsica possible per tal d’incentivar l’ús d’una llengua: que la gent la conegui (parlada, llegida i/o escrita). Però amb això, com sabem, no n’hi ha prou. De fet, a les Balears hi ha més catalanoparlants que mai (en nombres absoluts), però el seu ús proporcional de facto és també el més baix que mai (del segle XIII en endavant, s’entén).

2- El segon punt, de sensibilització, pretén incidir en la consciència lingüística d’un grup, el que parla català, perquè el faci servir en més contextos, com podrien ser els àmbits on recula (a la justícia, al carrer i botigues com a llengua inicial, a les xarxes socials, etc.). També poden ser destinades a sectors on no hi té presència o és molt minsa (nouvinguts, generacions més joves o certes zones on la presència del català és nul·la) per tal de motivar-los a aprendre i usar la llengua.

3- El tercer punt tendria a veure, per una banda, amb l’assessorament a les institucions per tal que s’adeqüin a la normativa lingüística i, per altra, amb la protecció dels drets individuals dels parlants. El fonament d’aquesta darrera dimensió de les polítiques lingüístiques es basa en l’estatus legal i històric de la llengua catalana (llengua pròpia) i el dret a fer-la servir a l’hora de desenvolupar totes les activitats de la vida normal dels ciutadans. En aquest tercer punt hi ha treballat l’actual direcció de polítiques lingüístiques aprovant l’Oficina de Defensa de Drets Lingüístics.

4- El darrer punt té el seu fonament en la creació d’oferta de tota classe productes per tal de normalitzar i incentivar l’ús del català. Des de diaris, passant per llibres, jornades, concerts, música i contingut a les xarxes socials, entre altres coses. Aquesta oferta es pot crear amb incentius econòmics (com podria ser subvencionar la societat civil o pagar per productes/activitats/conferències/concerts en català), o facilitant infraestructures, espais, i altres aspectes que puguin contribuir a l’ampliació de l’oferta. És en aquesta idea en la qual es basa la importància de l’augment de productes audiovisuals en català, com abans ho havia estat la música i la literatura en català.

L’esforç del sector públic en el doblatge i subtitulació al català a Balears

Quin ha estat fins ara l’esforç de l’administració balear en el doblatge i subtitulat en català? Aquesta seria una bona pregunta per mesurar la contribució dels diferents Governs a aquest baix percentatge de productes audiovisuals en català en el panorama de les plataformes privades.

Deixant de banda la producció pròpia, directament feta en català, a les Balears fa més de deu anys que no es dobla cap sèrie o pel·lícula en la llengua pròpia. Per recordar alguns dels dibuixos que es varen produir en català dialectal, com Doraemon, o l’única sèrie doblada al català, En Dawson creix, ens hem de retrotreure a la primera dècada de segle, just quan IB3 començava la seva existència. De llavors ençà, IB3 ha farcit la seva programació amb pel·lícules en català doblades a Catalunya, quan han pogut fer-ho (recordem que durant el mandat de Bauzá es varen reduir les emissions en català fins a pràcticament desaparèixer). Els darrers anys IB3 s’ha limitat a usar els centenars d’hores cedides, de franc, per part de TV3, tornant-se un consumidor pel que fa al nou doblatge.

Informe política lingüística 2019 (p.93). Generalitat de Catalunya

El principal esforç de les polítiques lingüístiques a les Balears ha estat la creació de contingut de nova producció en català, però s’ha oblidat de combatre l’anomenada “diglòssia digital” allà on es troba la vertadera batalla, una vegada es constata el canvi de patrons de consum de productes audiovisuals. Per una banda, on actualment es veuen més pel·lícules i sèries ja no és a les televisions tradicionals, es fa a grans plataformes sense pràcticament contingut en català com Netflix i HBO. És a dir, llocs on les administracions fins ara no han exercit gaire control en l’oferta, per no dir gens. El mateix passa a Youtube i Instagram, on el català hi té una presència mínima (Català, youtubers i instagramers: un punt de partida per promoure l’ús de la llengua. 2021. Massaguer, M.; Flors-Mas, A.; Vila, X.)

Fins a quin punt les administracions de les Balears estan posant remei a això? La contribució a augmentar l’oferta de productes audiovisuals maistream en català clarament no està en el panorama de les polítiques lingüístiques de la nostra comunitat. Tampoc s’ha acabat d’engegar cap projecte important per tal d’impulsar la creació de contingut en català a xarxes socials.

En un recent estudi publicat a Catalunya s’observa que els joves de cada vegada menys consumeixen continguts en català. No tenim dades a les Balears, però donada la menor oferta no seria d’estranyar que els percentatges fossin encara menors.

Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO a Catalunya. 2021.

La voluntat de potenciar l’oferta hi és. L’actual directora general de política lingüística, Beatriu Defior deia a una entrevista a l’AraBalears (14/09/2019) que era necessari que “aquí hi hagi de tot en català per garantir els nostres drets”. La qüestió és que “tot” també són influencers, i sèries com El joc del calamar i Coses estranyes.

La nova producció en català té un abast molt limitat, si ho comparam amb el que suposa doblar una sèrie que mira tothom. Ara bé, les polítiques de les quals parlam són molt cares, pensem que la subvenció habitual per doblar una pel·lícula de dibuixos podria anar dels 40.000 als 80.000 euros (Informe sobre les grans distribuïdores i el doblatge en català. 2015. Plataforma per la Llengua). El més lògic seria la inversió conjunta de recursos per part de totes les administracions dels Països catalans i que actuïn com una economia d’escala en aquest àmbit.

Conclusió

Les diferents administracions de les Balears, amb les seves polítiques lingüístiques, han oblidat ampliar l’oferta de contingut en català a través del doblatge i el subtitulat. Cosa que té conseqüències sobre el futur de la llengua, ja que la majoria de consum audiovisual es fa en castellà, i la nova producció en català, malauradament, no té tant d’èxit. Pensem que el share mitjà d’IB3, per exemple, es mou entre un 4 i un 5%, aproximadament.

Mentre això passa, a les xarxes socials, el panorama de creació de contingut en català a les Balears també és molt baix. Les polítiques lingüístiques, de moment, no han fet una aposta seriosa per incentivar que els joves creïn en català i es venci la diglòssia en aquest àmbit.

Com s’ha vist, a IB3 s’emeten pel·lícules en català cedides per TV3. On queda la responsabilitat de les Balears de contribuir a la protecció del català juntament amb els altres territoris? Què hi té a dir, de l’actual situació de manca d’oferta de contingut audiovisual en català?

Veurem quina direcció pren la política lingüística del Govern, i si prenen en consideració aquesta via com una de les més necessàries i més relacionades amb quin serà, en un futur, l’estat de la llengua catalana.

Pau Torres

--

--

--

Portal d’anàlisi política a les Illes Balears 🏝️📃

Love podcasts or audiobooks? Learn on the go with our new app.

Get the Medium app

A button that says 'Download on the App Store', and if clicked it will lead you to the iOS App store
A button that says 'Get it on, Google Play', and if clicked it will lead you to the Google Play store
Passes Perdudes

Passes Perdudes

Portal d’anàlisi política a les Illes Balears 🏝️📃

More from Medium

How I found Umami after Covid

Dark Angels Note 82

D j freez wife elena

EMA: Administering Several doses of Vaccines in the short term is not sustainable — iWebWire