El canvi de paradigma en la comunicació política del Govern
El passat any 2020 ha estat, pràcticament sense cap dubte, l’any de la comunicació política. I no és que la resta d’anys la comunicació en aquest àmbit fos menys important, però potser per primera vegada en molt de temps, els ciutadans hem estat pendents no només del que ens deien, sinó de com ens ho deien.
L’evolució de la pandèmia ha estat també l’evolució de la comunicació i, pels spin doctors o aquells qui estudien la comunicació política, aquest ha estat l’any de l’encert/error. Les estratègies de comunicació han variat en matèria i forma i el que per alguns ha estat una maniobra guanyadora, per altres ha estat un complet fracàs.
Sigui com sigui, els ciutadans hem exigit als nostres polítics un determinat grau de rendiment de comptes, almenys en termes d’informació. És en aquest context, on semblen haver-se establert els criteris de la comunicació actual, basats en la proximitat. Sembla que una vegada passada la primera etapa de la pandèmia, els càrrecs polítics intenten mostrar-se al costat de la gent que, alhora, demana claredat enmig d’un període ple d’inseguretats.
Si més no, abans de parlar de l’escenari concret de les Illes Balears, és necessari fer una distinció entre els tipus de comunicació o, més ben dit, els llocs on es dóna aquesta comunicació. Fins al moment, havíem donat importància a la comunicació política, aquella que té com a emissor al polític i com a receptor els <<possibles>> votants. Però en els darrers mesos, la comunicació institucional, la que es realitza des del govern o per part de la presidència, per exemple, ha estat de gran rellevància. Aquesta diferenciació és completament virtual i, a la pràctica, és difícil destriar una de l’altre des del moment en què depenen completament del que es diu i del que passa en cada un d’aquests dos àmbits. Així i tot, és important tenir-la en compte, donat que les referències i conclusions sobre la comunicació realitzada per part del govern de les Illes Balears i, concretament, per part de la Presidenta Francina Armengol, no són necessàriament aplicables a qualsevol tipus de comunicació. El context, l’espai i el públic són els elements més importants a l’hora de valorar una estratègia comunicativa.
La comunicació del govern de les Illes Balears ha estat una mimetització de la comunicació del govern central. Potser per falta d’una direcció clara o potser per intentar donar una sensació d’unitat, les declaracions de la presidenta fins abans de la desescalada seguien la metàfora bèl·lica, tot i que amb un llenguatge menys violent, tot fent referència a una <<lluita>>. Com s’ha assenyalat en molts anàlisis fins al moment, aquesta retòrica pot ser perillosa perquè no només apel·la al sentiment d’unitat i assenyala un enemic comú, el virus, sinó que també pot despertar el cansament, la <<violència>> o la desil·lusió quan es veu que aquest conflicte no té final.
A l’estiu, una vegada es comencen a relaxar les mesures i es deleguen més responsabilitats al govern autonòmic, les intervencions del govern intenten transmetre una sensació de seguretat. Les bones notícies, si és que es pot dir així, s’atribueixen a l’esforç de tots i es fan saber a través del govern balear. En aquest punt, el lideratge reforçat de la presidenta és clau, perquè permet conjugar el que en llatí i en comunicació política és coneix com l’ethos (credibilitat), el pathos (emoció) i el logos (lògica). És a dir, la comunicació sembla tenir sentit. Però, a qui es dirigeix el govern en aquests moments? Tots els públics són rellevants en tot moment, però el missatge de confiança és sobretot per l’exterior i pels hotelers. De fet, aquest aspecte és clau a l’hora d’entendre l’estratègia del govern en aquest context, però també el posterior viratge quan les dades comencen a ser preocupants.
Arriba un punt, quan els casos augmenten i la situació passa a ser més complicada si cab, que la lògica o logos del que parlàvem abans, entra en una dualitat impossible. Els criteris tècnics o la justificació de les mesures a partir de l’assessorament expert i l’intent de transmetre una determinada imatge política de control entren en contradicció. És difícil pels ciutadans entendre el que està passant i actuar d’acord amb el que se’ls demana. La incertesa és màxima i el que es necessita en aquests moments és claredat i respostes.
Segurament és davant d’aquesta situació que l’estratègia del govern de les Illes canvia, en línia amb la que ja seguien altres governs internacionals, i passa a projectar una imatge de proximitat, honestedat i complicitat. A més, els missatges, tot i que no poden donar la certesa que la ciutadania reclama, intenten parlar del present, de la realitat i, sobretot, de la cruesa.
A la compareixença del 14 de desembre, en què s’anuncien les noves restriccions de cara al Nadal, es parla amb claretat i les mesures ja no s’acompanyen directament de criteris científics, sinó que es justifiquen amb el nombre de persones afectades per la Covid-19 i les víctimes mortals. A més, Francina Armengol apareix acompanyada de la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera i dóna a conèixer el suport del sector de les patronals. L’estratègia és única en aquest context, transmetre la duresa del moment i fer comprendre la situació als ciutadans, rendint comptes i mostrant el <<suport>> i la unitat institucional.
L’empatia és un factor clau en aquesta nova estratègia, fer que els ciutadans puguin veure’s representats en el missatge i apel·lar a les seves emocions per tal que la comunicació sigui eficaç. De fet, el vídeo que acompanya una mica més endavant aquest mesures i que es fa ressò en mitjans estatals, n’és un exemple clar. L’estat d’ànim i les reaccions dels ciutadans són determinants a l’hora de garantir l’efectivitat de la comunicació. Quan els públics passen a tenir un paper actiu, apel·lar a les seves demandes o, simplement a la seva situació, és indispensable per traduir el missatge en comportament o, almenys, acceptació.
En resum, i sense caure en l’error de banalitzar el contingut del missatge i la situació actual, són efectives aquestes noves estratègies de comunicació? És molt difícil valorar-ho quan encara ens trobam en un procés d’experimentació o d’aplicació a les Illes Balears, però l’experiència en altres contextos estrangers, com ara Australia, semblen indicar-nos que els ciutadans reclamam aquest tipus de llenguatge i retòrica. Potser aquesta és només una fase més, com les altres que hem viscut, però davant de la inseguretat, la proximitat i la claredat semblen ser fonamentals.
Autora: Marta Canals
