Assamblees Ciutadanes pel Clima: una oportunitat per a les Illes Balears

La nostra proposta

Tal com es recull en aquest article publicat recentment per l’Agencia SINC, un grup d’experts i expertes hem proposat un projecte per a la creació d’una Assemblea Ciutadana pel Clima (ACC) a les Illes Balears. Aquesta tasca ha comptat amb el suport econòmic de la European Climate Foundation i constitueix un mandat exprés del Comitè d’Experts i Expertes en Transició Energètica i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears. En aquest enllaç es pot consultar tota la informació i la documentació corresponent als resultats del projecte.

Experiències afins

Com a part del projecte, s’ha realitzat una revisió profunda de les experiències prèvies d’Assemblees Ciutadanes pel Clima, trobant diverses diferències així com punts en comú. En termes de duració del procés, nombre de participants, remuneració econòmica i cost total de les diverses assemblees que s’han dut a terme al nostre entorn, concloem que no existeix un estàndard de qualitat preestablert. Tot i això, l’exemple d’aquestes experiències serveix per tenir una imatge del que pot ser recomanable o no. En particular, la durada de les assemblees ciutadanes està molt relacionada amb tres factors: la pregunta proposada, el nivell de concreció de les propostes i recomanacions esperat, i la intensitat de les trobades. Així, trobem experiències que s’allarguen fins als dotze mesos, com és el cas d’Irlanda, i d’altres que se celebren en tres mesos, com és el cas d’Alamània. El nombre de participants en l’escala nacional és un aspecte on podem trobar més consens, situant-se entre les 100 i les 160 persones. En el cas de les dues experiències regionals estudiades, a Jersey i a l’Occitània Francesa hi participaren, respectivament, 45 i 100 persones. Cal tenir en compte que el nombre de persones a seleccionar per participar en aquestes experiències és una compensació entre el principi d’inclusió i la qualitat de la deliberació.

La despesa total de cada una d’aquestes assemblees ciutadanes estudiades és molt dispersa, tot i que la seva durada i presencialitat són factors determinants. Així, la Convenció Ciutadana del Clima Francesa és l’experiència que avui dia ha comptat amb més recursos, tinguent una despesa total de quasi 6 milions d’euros. D’altra banda, el Parlament Ciutadà a l’Àrea Climàtica de Dinamarca tingué una despesa de 74.000 euros, tot i que s’espera que se celebri una segona fase endarrerida a conseqüència de la COVID-19, per la qual cosa s’espera que la despesa total sigui superior. La resta d’experiències d’àmbit nacional han tingut un cost total d’entre els 355.000 i els 2 milions d’euros.

A l’hora de considerar cadascun dels aspectes formals mencionats anteriorment, és important tenir en compte el context en el qual es durà a terme l’experiència. No existeixen, avui dia, models estandarditzats d’aquests processos que es puguin aplicar a qualsevol context, sinó que el nombre de participants, la pregunta, així com la durada de tot el procés està determinat per la cultura política del territori, el calendari electoral, i la problemàtica o qüestió a tractar, entre altres factors.

En qualsevol cas, una ACC que pretengui ser transformadora no ha de generar frustració entre els i les participants. Per exemple, en el cas de França, el president Macron es va comprometre a complir de manera directa tots els mandats de l’ACC francesa. No obstant això, finalment no ho va dur a terme. Aquesta situació ha generat molta frustració entre els i les participants de l’ACC francesa i, conseqüentment, un procés que va sorgir com a resposta a un moviment de frustració (la revolta de les armilles grogues) ha acabat produint encara més frustració. És a dir, cal evitar generar falses expectatives i definir prèviament el compromís de les institucions.

Un dels impactes que han tingut de manera generalitzada les ACC és un augment de la cultura científica de les persones del territori on s’han realitzat. És a dir, han suposat un exercici de divulgació científica sense precedents, per dues raons principals. En primer lloc, en un exercici també de transparència, les ponències de les persones expertes són retransmeses en directe i gravades per a la seva visualització pública en diferit. De manera que tota persona té dret a accedir-hi i pot escoltar la mateixa informació amb base a la qual les persones participants decidiran les seves recomanacions. En segon lloc, les persones que hi participaran també tenen el potencial de transmetre el coneixement i les inquietuds a les seves xarxes, transmetent la informació des de l’individu a la comunitat.

La importància del sistema de sorteig cívic

El sistema de sorteig cívic és el sistema emprat per a la selecció representativa de la ciutadania a les assemblees ciutadanes. Aquest mètode s’utilitza per a la construcció de mini-públics relacionats especialment amb tres qüestions o problemàtiques:

a. Qüestions relacionades amb les mateixes regles del sistema democràtic;

b. qüestions complexes que generen controvèrsia a la societat i presenten, per tant, interessos oposats;

c. i problemàtiques de llarg termini que escapen al cicle electoral.

La implementació de processos deliberatius mitjançant el sorteig cívic és una eina que pot facilitar als governs prendre decisions complexes dins el sistema polític i de partits contemporanis. Són, en definitiva, una eina complementària a la democràcia representativa que li permet innovar i adaptar-se als nous reptes de la societat actual. Reptes que, com la crisi climàtica, són cada cop més multidimensionals i multicausals, amb implicacions que transcendeixen les unitats del sistema polític i de governança clàssiques.

Per a la selecció de les persones participants (que participaran presencialment en l’assemblea) de manera aleatòria estratificada, el sistema del sorteig cívic permet obtenir una mostra representativa de la ciutadania, a més de reforçar el principi d’equitat i d’inclusió, ja que tota persona té la mateixa probabilitat de sortir escollida. El sorteig cívic a les ACC ha demostrat ser particularment útil per implicar a la ciutadania en el procés polític, millorar l’ambició de les actuacions enfront del canvi climàtic i ajudar a garantir un compromís més proactiu amb les polítiques de canvi climàtic; a més de construir solucions consensuades als problemes ambientals. És una estructura que potencia un compromís efectiu de la ciutadania en temes complexos. Així, es planteja com a instrument basat en el debat informat i respectuós, que permet fugir del clima polaritzat, construir consensos i legitimar la tasca política, ja que, les propostes finals són el resultat del debat entre persones de tota procedència i sensibilitat. La deliberació, a més, permet sintonitzar les persones amb la complexitat i la visió a llarg termini que requereix la crisi climàtica.

Clara Ferragut Moranta & Pablo Rodríguez Ros

--

--

--

Portal d’anàlisi política a les Illes Balears 🏝️📃

Love podcasts or audiobooks? Learn on the go with our new app.

Get the Medium app

A button that says 'Download on the App Store', and if clicked it will lead you to the iOS App store
A button that says 'Get it on, Google Play', and if clicked it will lead you to the Google Play store
Passes Perdudes

Passes Perdudes

Portal d’anàlisi política a les Illes Balears 🏝️📃

More from Medium

The UK has its upper House of Lords in the Parliament, where the membership is either hereditary…

A messy mind on my hea

Feminine Horror: Body Autonomy and Ownership

Toys for Tots Helps Children Unplug and Read