“És més senzill prendre partit sobre polítiques properes que anar a Madrid a defensar les lluites d’Hospitalet”

Alejandro Caamaño amb el seu nou llibre “Manifiesto municipalista”

El temps ha passat des de la darrera vegada que vaig poder xerrar amb Alejandro Caamaño. Així i tot, la conversa no es fa incòmoda en cap moment de la videoconferència. La nostra relació es va formar en una d’aquelles etapes vitals a les quals constantment retornes, el grau universitari. Compartir hores de classe, de gespa a la facultat, de llargues assemblees i de nits festives fa que es creïn complicitats de per vida.

Segurament, ara fa 5 anys, hauria estat capaç de fer un retrat ràpid de Caamaño sense gaire esforç, però avui se’m fa més complicat. Això és degut al fet que, tot i mantenir l’essència intacta, no s’ha quedat quiet. L’entrevistat que avui portem és un politòleg d’Hospitalet, amb orígens gallecs que realitza el seu doctorat a la facultat de Sociologia de la Universitat de Barcelona. Però (per ara) és més conegut per la seva carrera musical que per la seva vida acadèmica. Sota el pseudònim de “NLess” publica temes de Sad Trap on la política acostuma a jugar un paper important.

Però, la motivació de la nostra conversa és la recent publicació del seu llibre, titulat: Manifest Municipalista. Una anàlisi historicocrític d’experiències contemporànies de governança local. En ell mira d’analitzar de forma simple les claus d’un moviment polític que cada vegada pren més força, però del que pocs tenen una definició clara: el municipalisme.

Comencem per una pregunta massa òbvia i a la vegada massa gran. Què entens per municipalisme en aquests temps?

El municipalisme ha estès la descentralització democràtica en la transferència de poders polítics, fiscals i administratius a nivells locals de govern com a resposta d’acció local enfront dels processos de globalització dels anys 90, en concret en els territoris llatinoamericans com ara el poble Maputxe o amb experiències com les fàbriques argentines autogestionades. Aquest corrent aterra a Europa amb la Carta d’Autonomia Local de la Unió Europea de 1985, que apunta als municipis com l’organització i gestió local com a ens jurídics amb patrimoni públic i jurisdicció pròpia. Cosa que reforça la generació de democràcies d’alta intensitat, que ajuden a materialitzar un major coneixement de les necessitats del territori i permeabilitzen l’accés popular a les institucions i la participació en aquestes.

En el cas d’Espanya, la crisi econòmica de 2008 i, més recentment, la crisi política i social deslligada pel conflicte territorial amb Catalunya han donat lloc a noves iniciatives polítiques de caràcter municipalista, l’origen del qual se situa en mobilitzacions socials com les del 15M o el Procés. Aquests moviments han estat determinants per a la creació de nous governs locals, amb l’objectiu de generar democràcies d’alta intensitat.

Sembla que el municipalisme s’ha establert com a alternativa amb força arran de la crisi econòmica de 2008. Què fa que aquest moviment creixi en contextos com aquest?

La crisi econòmica de 2008 i la Crisi COVID han generat una fase històrica complexa, de llarga durada i de caràcter mundial que han conduït a contradiccions entre la racionalitat històric-política dominant i el sorgiment de nous subjectes sota la reconceptualització de la sobirania clàssica de l’Estat a sobirania com el dret a decidir-ho tot.

Les alternatives polítiques que es desprenen d’aquest procés, que en el cas català es relacionen amb l’esquerra independentista, el que fan és apropar el concepte de sobirania a una expressió més republicana. A Catalunya el fet de tenir dret a decidir sobretot és el que va vertebrar el moviment social posterior a l’1 d’octubre dels CDR. Va arribar un moment on era igual si eres independentista o no. Tot això sobre un territori concret; fos el municipi o el barri i amb un marcat accent assembleari. És un clar exemple del que hem exposat.

La gent respon activant-se allà on viu. Jo sempre dic que és molt més senzill anar a l’ajuntament o prendre partit sobre polítiques properes que anar a Madrid a defensar les lluites d’Hospitalet. Per aquesta raó, moviments com el 15M o “Occupy Wall Street” s’acaben materialitzant sobre el territori definit, és a dir sobre els municipis.

Política en clau merament municipal sempre ha existit, pens en el model de l’agrupació d’electors que només es presenta en un poble o ciutat. En què es diferencien aquest tipus de moviments més tradicionals d’aquesta onada de municipalisme de la que tu xerres?

Realment la figura d’un partit absolutament independent en clau municipal no ha existit fins que ha arribat el municipalisme revolucionari. Han existit sucursals de partits amb una matriu més gran. Òbviament, hi ha excepcions, perquè partim d’una idea amb arrels molt profundes on podem trobar la primavera de 1520; on pagesia i ciutadania de Castella plantaven cara la constitució del regnat de Carles I d’Espanya en un enclavament popular que va engendrar el moviment Comuner que Miguel Martinez treballa molt bé.

És curiós, perquè tot i que citem el referent de Castella, a poc a poc aquest moviment s’ha anat estructurant de forma perifèrica una reivindicació sobiranista de caràcter perifèric que engloba el territori pancatalà; Euskal Herria; Galiza o la comunitat andalusina; vertebrada arrel del sindicalisme camperol del SAT.

En aquest sentit; la recuperació de referents com Pi i Margall i la reconceptualització de la seva obra a través de la confederació; obre les portes a generar un pont entre el moviment llibertari i les diverses nacions que conté la península com a superació de l’Estat-Nació clàssic.

Just ara començaves a enumerar alguns exemples de moviments amb accent municipalista a l’Estat Espanyol. M’agradaria que ens xerressis de referents lluny dels més clàssics com el català, que és el més estudiat al teu llibre. T’atreveixes amb algun exemple per a Balears?

Tot i que l’esquerra independentista del Principat s’ha endut totes les mirades, l’esquerra independentista mallorquina ha tingut una capacitat de consolidació important mitjançant l’associació a moviments socials relatius a la massificació turística i l’emergència climàtica que ha donat per estructurar projectes polítics de caràcter municipal.

Aquest espai sobiranista mallorquí ha donat pas a pensaments polítics com el representat per la figura d’Antoni Trobat; com a periodista i activista; que posa sobre la taula una figura tan interessant com és el partit democràtic dels pobles. Impulsar des de Mallorca un partit d’àmbit estatal que aglutini a totes les forces d’esquerra sobiranista. Fortament inspirat en el model Kurd.

Aquest és un tema en el qual voldria aprofundir. Com es relacionen els moviments municipalistes quan s’enfronten a realitats supramunicipals? Troben en aquest punt un límit?

Evidentment, el municipalisme es troba delimitat a allò local, però ho fa des d’una perspectiva global. Aquest moviment s’oposa al sistema capitalista i lluita contra el canvi climàtic o altres problemàtiques de tipus global. En aquest sentit, la resposta pot ser confederada.

La reconceptualització de Pi Margall en ple segle XXI, exposa perfectament aquesta lògica confederada per enfrontar temes més grans. És la mateixa lògica que trobem darrere la unió entre CNT i AIT, una espècie de relació confederal. L’anarquisme ja ho va demostrar, es pot governar partint de les diverses realitats. És el mateix que hem vist amb el PKK al Kurdistan.

L’experiència Kurda és la que tu més menciones al teu llibre. Per què escollir aquest exemple?

Öcallan va arribar a afirmar que “el PKK havia d’abandonar el seu objectiu d’aconseguir un Estat separat i adoptar un programa democràtic per a Turquia en general”. Dit d’una altra manera; nos independitzem tots o aquí no s’independitza ningú.

En aquest sentit, el confederalisme kurd a tingut la capacitat d’entendre que la cooptació d’un Estat creat per un compendi de minories ètniques no podria aconseguir una resolució viable mentre que la confederació del poble kurd en els quatre estats en els quals es concentra ha aconseguit generar una estructura política sòlida; plural i administrativament viable. Es preserven així les mateixes diferències internes del poble kurd i dona eines per la superació del debat “independència sí o independència no” reivindicant la preservació i sobirania de les nacions de la península.

La reflexió que porta abandonar el centralisme stalinista en la figura d’Öcallan per la coordinació confederada dels pobles kurds suposa la principal lliçó de l’experiència kurda.

Sortint del cas Kurd, quin altre referent internacional podríem citar?

Crec que és interessant l’exemple de les Fábricas Sin Patrón a Argentina en 2001 arran de la recuperació de fabriques abandonades per la hiperinflació de 1989 en Neuquén. És una experiència encara vigent amb capacitat de donar 200 llocs de treball per fàbrica que posa en contradicció el clàssic model productiu capacitant a la població de la regió sobre la gestió del temps i del treball. Sobre l’economia.

La part pràctica del teu llibre l’aporten experiències municipals d’alcaldesses lligades a la CUP al seu municipi. Per què triar aquests exemples concrets?

Més enllà de l’anàlisi teòrica d’un gran conjunt d’Esquerres Transformadores intento reprendre els principis de l’Economia Política Crítica que van des de Marx; Gramsci a Politzer; fent un incís molt especial sobre la necessitat de conjugar la filosofia i la praxi amb un anàlisi empíric de les necessitats de la societat i el com poder dur-les a terme.

Això requereix configurar una anàlisi de tres experiències municipalistes amb una dècada de trajectòria i tres dimensions poblacionals completament diverses amb ítems com 1) l’avaluació d’impacte i resultats sobre la millora de la capacitat d’autonomia local; 2) el paper de les organitzacions comunitàries i participació ciutadana; 3)l’eficiència i equitat en la prestació de serveis; 5) evidenciar innovacions en la governança; o la 6) disposició d’elements per a l’anàlisi de bones pràctiques.

Es tracta dels municipis de Viladamat; Berga i Navàs. Poder xerrar sobre ells i aprofundir; mostra fins a on pot arribar un projecte municipalista arrelat al poble.

Al llibre cites el referent de la remunicipalització de l’aigua en certs pobles com un referent de política municipalista. És un exemple del poble o ciutat demanant més competències. És complicat fer política independent en el sistema polític espanyol on el nivell municipal té molt poca llibertat?

La Centralització constitueix en tot moment una concentració d’eines i poder decisional en un centre; l’Estat.

És ineludible; com explica Marx en els capítols XXIV i XXV del primer tom de Das Kapital, l’Estat com la figura que erradica la relació entre la terra i el treballador directe per a privatitzar les terres i generar “l’explotació del treball formalment lliure d’uns altres, és a dir, el treball assalariat”.

Cal entendre l’existència en el feudalisme d’un gran percentatge de terrenys i recursos lligats estretament al concepte jurídic actual de domini públic el control i l’ús del qual eren gestionats per la comunitat d’aquest territori de manera no vinculada a aranzels o un altre tipus d’obligació pecuniària. Alguna cosa que ha donat lloc a nombrosos municipis com Vilafranca del Panadés; Vila Franca de Xira a Portugal o Vila Franca com a municipi pertanyent a Nafarroa.

En aquest sentit; l’Estat va suposar en la seva primera instància un pilar fonamental per a l’expropiació sagnant i violenta dels béns comuns en pro de la creació de la propietat privada i el treball assalariat.

Així ha estat seguint en el temps ja no sols per la construcció ferroviària o de carreteres la primera instància de les quals era la facilitació del comerç; sinó també en la destrucció de caixes d’estalvis com Caja Madrid, Bancaixa, La Caixa de Canàries, Caixa d’Àvila, Caixa Laietana, Caixa Segòvia i Caixa Rioja per a la creació de Bankia en 2010 com a reestructuració del sistema financer espanyol a fi de salvaguardar el capital enfront de la crisi financera de 2008.

El cas de les Aigües de Barcelona és un exemple que obre portes en tant que el Tribunal Suprem declarés legal fer un referèndum sobre la remunicipalització de les aigües. Això ha donat pas al fet que molts municipis ho puguin fer. I no és poca cosa. El domini municipal de l’aigua no només abarateix la factura, sinó que genera beneficis públics que poden ser destinats a habitatge públic, per exemple. És un referent importantíssim en una ciutat de gran mesura que ha obert una finestra que en el fons li retorna poder als municipis.

Una altra qüestió que assenyales és la realització de polítiques feministes per part dels projectes que has estudiat. A què es deu aquesta correlació?

Qualsevol govern d’esquerra transformadora municipalista hauria de promocionar l’associacionisme feminista. Un punt comú és l’oferiment de més espais públics o l’establiment de punts liles. L’administració en aquest cas cedeix terreny a la societat organitzada de forma oberta i això genera un creixement del moviment independent de les institucions.

Des de la centralitat és molt difícil conèixer les necessitats concretes de cada realitat. El patriarcat i la seva violència existeixen a tot el territori, però s’expressa de formes diverses en els barris i el municipalisme permet adaptar-se a allò proper i posa sobre la taula la feminització de la política; no tan sols en la permeabilitat cap a les dones a fer política; sinó en la mateixa forma de entendre com es fa la política

--

--

--

Portal d’anàlisi política a les Illes Balears 🏝️📃

Love podcasts or audiobooks? Learn on the go with our new app.

Get the Medium app

A button that says 'Download on the App Store', and if clicked it will lead you to the iOS App store
A button that says 'Get it on, Google Play', and if clicked it will lead you to the Google Play store
Passes Perdudes

Passes Perdudes

Portal d’anàlisi política a les Illes Balears 🏝️📃

More from Medium

Rafael Nadal’s Unbeaten Streak Rises To 17 In 2022

How To Make History Class More Fun?

Mailchain Community Update, January 2022

The elements: Fire